Vaig llegir fa
temps en un blog sobre poesia que es menyspreava el fet de llegir diaris
esportius, cosa que no feia (segons aquell blog) pels exquisits degustadors
“d’alta literatura”.
No hi estic
d’acord.
Els diaris
esportius pels homes, i les revistes del cor per les dones, (o els diaris
esportius en general, i les revistes del cor en general, deixem-m’ho així),
potser tinguin un nivell cultural pla,
però són lletra impresa, i qui ho llegeix també és lector, encara que no sigui
degustador “d’alta literatura”.
Jo estic a favor
que es llegeixi, sigui el que sigui, i s’ha de ser conscient que hi ha persones
que, si no llegissin diaris esportius o revistes del cor, no llegirien res.
L’important és llegir, mantenir greixat el mecanisme cerebral del llenguatge.
Per mi, una persona
amb cultura lectora no ha de menysprear les revistes del cor o els diaris
esportius; ni res escrit... simplement, ha de saber anar més enllà; l’esperen
tots els llibres del món.
2 comentaris:
Que cadascú llegeixi el que el faci feliç ^^ Quan llegeixes per aparentar de cada els altres l'experiència ha de ser una porqueria >_<
Totalment d'acord, llegir premsa esportiva o del cor -sobretot la premsa del cor més "blanca"- és un relaxant mental, com un mantra, que et permet reemprendre posteriorment qualsevol activitat -física o mental- completament descansat.
Publica un comentari a l'entrada