divendres, 24 de desembre de 2010

Les set vides de la pell

I

Tenir una pell jove i lluminosa, sense arrugues ni taques, s’ha convertit en el principal objectiu de bellesa de les dones i també de cada cop més homes, a qualsevol edat.

Per tenir una pell sana i hidratada: l’important és no agredir-la. L’agredeix el sol (posar-se moreno, ja que el bronzejat és un mecanisme de defensa) i l’agredeixen els detergents i sabons (que trenquen el mantell hidrolípic que protegeix la pell i la ressequen). Estar molt sovint a l’aire lliure o un excés d’higiene l’envelleixen. Dutxar-se deshidrata, entre els sabons i gels de bany (els gels del super són detergents) i l’aigua potable de les nostres aixetes, que és calcària o “dura”: l’ideal seria poder-se dutxar amb aigua termal o mineral i amb un gel de bany de farmàcia. Caldria posar-nos uns guants cada cop que haguem de rentar els plats o netejar fent servir detergents, sabons o lleixius. (És millor un gel de bany de farmàcia barat que un gel de bany detergent de supermercat car.) El gel de bany de farmàcia s’anomena gel dermatològic.

Llocs on la radiació solar és màxima: a alta mar, a muntanya i als tròpics. Als països mediterranis, el sol pica de març a setembre, principalment des de les 12 del migdia a les 5 de la tarda.

El 70% per cent de les dones espanyoles no es creu el mite de la “bellesa en un pot” que representen les cremes de perfumeria, i moltes només fan servir remeis casolans. L’Oli d’oliva té molt bona premsa. Respecte als trucs de bellesa casolans, jo no sóc partidària de fer malbé menjar havent-hi a les botigues productes específics, però cadascú por fer el que vulgui. Hi ha qui diu que res del que et posis “per fora” et pot fer gaire efecte... que s’ha de tenir cura de la pell des de dins, amb una nutrició adequada i bebent força aigua. Això està molt bé, però les agressions del sol i dels detergents actuen “des de fora”... i si les agressions fan efecte “des de fora”, la protecció també pot fer efecte “des de fora”.

Convé fer servir una crema hidratant de farmàcia, encara que no cal cada dia, amb un cop la setmana ni ha prou, i una crema solar amb un factor de protecció alt (també de farmàcia) si hem d’estar molta estona a l’aire lliure. Les cremes s’ha d’escampar per la cara, el coll, l’escot i les mans després d’haver-los rentat (amb aigua termal o mineral i amb un gel adeqüat), ja que si hi ha brutícia o els porus estan obstruïts no penetra tant. S’ha d’escampar amb un massatge suau, amb els dos dits interiors de la mà, en la direcció de l’estirament facial.

A l’hora d’escollir una crema hidratant ens hem de fixar que contingui silici orgànic, és a dir, substàncies vegetals procedents de les plantes. No ens deixem enredar per les cremes de pols d’or, de perles o de diamants, perquè només ens estan venen luxe a un preu molt car, no efectivitat. El que funciona són els extractes vegetals.

Convé beure força aigua i alimentar-se adequadament, prenent aliments frescos i molta fruita i verdura, tot i que no cal oblidar els hidrats de carboni ni les proteïnes, ni tampoc els greixos, que també són necessaris. S’ha de trobar un equilibri, menjant de tot i no renunciant a res però sense cometre excessos. Una cosa que caldria evitar és la bollería industrial i el menjar ràpid; el menjar casolà preparat per nosaltres mateixos amb productes de qualitat és el més aconsellable. Es preferible estalviar en “l’anar mudat” abans que estalviar en el menjar. Es preferible anar a mercat i la carnisseria abans que comprar segons què al super. Fumar i beure alcohol o molt de cafè no és gens bo per la pell. No està sotmès a l’estress també contribueix a tenir un bon to de pell. L’estress fa que emmagatzemem més greixos i estimula les glàndules sabàcees (fa tenir la pell més grassa). Tenir la pell grassa a una certa edat no és necessàriament dolent, perquè és a les pells resseques és on es noten molt més les arrugues. Tot i així l’estress caldria evitar-lo, perquè afecta el nostre to vital.

Així com la crema hidratant i el gel de bany és millor comprar-los a la farmàcia que a la perfumeria o al super, els suplements vitamínics, herbes i càpsules per aprimar-se, tenir cura de la pell i tenir energia que venen a les farmàcies i parafarmàcies normalment no fan res, i si fan alguna cosa és dolent per l’organisme. Del que prometen se’n podrien tenir els mateixos efectes amb una nutrició equilibrada. Si fas una nutrició equilibrada no necessites iogurts per anar de ventre ni alçapils.

Tenir cura de la pell als viatges: anar amb avió resseca la pell; els canvis d’aigua ressequen la pell; la contaminació embruta la pell. Seria ideal poder rentar-se la cara amb aigua termal o mineral per calmar la pell durant un viatge.

El que no se li ha de fer mai dels mais a la pell: exfoliar-la! L’exfoliació és una agressió. En l’exfoliació es tracta de regenerar la pell. Les cèl·lules de la pell tenen la possibilitat de regenerar-se un nombre limitat de vegades en una vida humana. La pell de les persones grans ja s’ha regenerat moltes vegades, i per això ja no té tant bon aspecte. Si fem regenerar la pell d’una manera no natural (que és el que fem amb l’exfoliació), sí, tenim una nova capa de pell fresca en aquell moment, però ho obtenim a costa de gastar una “vida” de la pell, una regeneració. Si la regenerem massa sovint, tindrem molt abans de l’habitual una pell que s’ha regenerat massa vegades, i per tant envellida. No hem d’exfoliar mai la pell, però si ho fem convé fer servir una crema hidratant de farmàcia després d’haver-ho fet a tota la zona exfoliada.

Cosmètics: el que va més bé és no maquillar-se mai, però si no hi ha més remei que fer-ho és indispensable llimpiar-se la pell de la cara amb una tovalloleta humida abans d’anar a dormir. Mai dels mais posar-se a dormir amb la pell bruta de maquillatge! Es aconsellable aplicar-se una crema hidratant de farmàcia abans del posar-se el maquillatge i també un cop ens hem desmaquillat. El maquillatge resseca la pell.

Si ens posem moltes cremes i ens maquillem, és important deixar descansar la pell d’afaits com a mínim un dia a la setmana, perquè respiri.

Trencar-se els grans indiscriminadament pot deixar taques fosques, sobretot en una pell madura. (Normalment les taques fosques les deixen el sol, els medicaments o els embarassos).

Els embarassos o els canvis sobtats de pes també poden deixar estries. Per evitar les estries convé canviar de pes gradualment. També hi ha qui s’unta de cremes anti-estries de farmàcia; no sé si van bé, ara, miracles segur que no en fan. Us asseguro una cosa: si algú està realment interessat en vosaltres, no s’adonarà de les vostres estries.

A l’hora d’assecar-se la pell amb la tovallola convé no rascar-la ni fregar-la amb vigor ni estiragonxar-la, sobretot la de la cara. Cal assecar la pell prement repetidament de manera suau o donant-hi copets tous amb al tovallola. Per la cara caldria tenir una tovalloleta petita sempre neta i suau que fem servir només expressament per això.

Els cabells: són una prolongació de la pell; el clor de la piscina i el sol, la sorra i la sal de la platja els agredeixen molt. Les planxes i els assecadors, els tints, decoloracions i permanents, també els agredeixen enormement. L’assecador només s’hauria de fer servir a l’hivern, quan sortint al carrer amb el cap moll córrem el risc de refredar-nos; a l’estiu no cal, i si tenim els cabells molt curts tampoc cal fer-lo servir mai, si no som fredolics; les altres coses de la llista convé evitar-les, si podem, tot i que sóc conscient que un tint no sempre es pot evitar. Per no agredir tant els cabells amb l’assecador es pot fer servir un assecador iònic; no n’he tingut mai cap entre els mans però es veu que a l’hora de tenir cura dels cabells van molt bé. Si tenim els cabells llargs convé fer servir un raspall de fibres naturals, de pues de porc senglar, si pot ser, que no agredeixen tant la malena. Per donar forma als cabells amb un assecador un raspall sintètic ja ens serveix, però donar-li forma és una agressió a la nostra malena.

Les bones perruqueres aconsellen rentar-se els cabells només un cop cada dos dies. El millor és rentar-se’ls amb un xampú de farmàcia que no l’agredeixi. Els xampuns dels super deixen els cabells meravellosament acabats, són gairebé cosmètics, però són molt agressius, són detergents. Un xampú de farmàcia (de tensoactius suaus) potser no ens deixarà els cabells tant cosmèticament acabats però en tindrà molta més cura. L’ideal seria poder rentar-se els cabells amb aigua termal o mineral. Un truc: si algun dia hem d’anar a algun lloc especial, necessitem estar guapes i vivim en un lloc d’aigües calcàries o “dures”, va bé ensabonar-se els cabells i esbandir-se’ls fent servir una ampolla d’aigua mineral o d’aigua destil·lada. Queden estupendus!

Si tenim els cabells grassos no cal fer servir acondicionador ni mascareta, el mateix greix que produeix el cuir cabellut tindrà una funció de lubricació i protecció si ens el rentem com a molt sovint cada dos dies o menys; si el tenim sec, arrissat o gruixut sí que és aconsellable aplicar-se acondicionador en rentar-se’l –com a molt cada dos dies o menys sovint- i una mascareta un cop per setmana. No sé quins són els productes més adeqüats: ens hauríem de deixar aconsellar en la tria per una perruquera de confiança que hi entengui i que no vagi a comissió. Això també ho hem de fer a l’hora d’escollir un tint.

Si ens rentem els cabells cada dos dies o menys sovint (cosa que va molt bé, per exemple, si tenim tendència a que ens caigui o tenim alguna clapa), observarem com se’ns torna més poblat. Però hi ha el petit inconvenient de que cada dos dies no tindrem el cabell perfecte per anar segons a on: no estarà brut, però tampoc perfecte, estarà greixós, encara que sigui pel greix natural dels cabells, que és el que té la funció de protecció precisament. Els dies que no tinguem els cabells perfectes podem fer servir el truc de Grace Kelly quan no tenia els cabells perfectes: dur els cabells recollits (en un monyo o en una cua de cavall). Això, sobretot si tenim els cabells molt llargs, donarà un aire “xic” i glamourós als nostres cabells untats i trencarà la monotonia de la nostra imatge.

Rentar-se les dents: convé fer-ho cada dia, però amb un cop n’hi ha prou. Fer-ho massa cops al dia trenca el mantell hidrolípic de la boca, que també té una funció de protecció. El que va més bé és fer-ho havent sopat, potser no de seguida sinó quan ja no tenim el bon gust del menjar a la boca; abans d’anar a dormir, perquè la càries actua mentre el cos descansa. Convé canviar de raspall de dents cada tres mesos. (Els raspall de dents que netegen la llengua (!) o els raspalls de dents electrònics només se’ls compren els que no tenen el costum de rentar-se les dents regularment i se senten culpables.) Un cop a la setmana va bé glopejar aquells líquids blaus, verds o vermells de fer gàrgares, com a prevenció contra el càlculs dentals.

Per tenir un bon to de pell cal dur una vida sana (sense alcohol ni tabac ni drogues) i no sedentària: és a dir, caminar amb regularitat (no cal matxacar-se al gimnàs, amb una passejadeta al dia n’hi ha prou), i cal dormir com a mínim vuit hores de manera continuada cada nit, i fer una migdiadeta de vint minuts o mitja horeta al migdia si és possible. La bona vida activa.

El principal truc de bellesa tant per a una dona com per a un home, tant per algú vell com per a algú jove, és sentir-se estimat o estimada.

II

Tenir sobrepès és tant dolent com fumar, però començar cada quinze dies un règim espartà que ens fem nosaltres mateixos i que no som capaços de mantenir no és gaire intel·ligent... Intentar deixar de fumar i fracassar en l’empresa cada quinze dies tampoc és gaire intel·ligent. En general, hi guanyarem molt més si acceptem d’una vegada que tenim sobrepès o que fumem i que això és dolent per nosaltres però no som capaços d’arreglar-ho, és a dir, si ens acceptem a nosaltres mateixos tal i com som amb alegria, que no pas castigant-nos o sentint-nos culpables indiscriminadament sense que això produexi cap altre efecte pràctic que fer-nos sentir malament i fer-nos desitjar menjar o fumar encara més alleugerir-nos de la tensió que nosaltres mateixos ens produïm amb el sentiment de culpa. Hem de ser conscients de si el sobrepès o el fet que fumem és una excusa que fem servir per castigar-nos a nostres mateixos i fer-nos sentir poc dignes de ser estimats, o hi ha una voluntat real de canviar la situació. Si ho hem provat infructuosament més de quinze vegades no hi ha voluntat real de canviar la situació, per més que ens enganyem pensant-nos que sí... Es la mentalitat del nostre món judeo-cristià la que ens fa pensar que com més penitència fem i més ens castiguem (règims, gimnasos...) més dignes de ser estimats serem, i que per ser dignes de ser estimats ho hem de pagar i ens hem d’esforçar de vegades contra nosaltres mateixos... Per ser estimats hem d’esforçar-nos-hi, però no en el nostre físic. Ara ja no es va al confessionari i et posen una penitència, però es conserva la mentalitat de “fer penitència”: ara es va al dietista o al gimnàs a purgar els “pecats”. Abans de començar una cosa d’aquestes, ens hauríem d’asseure i reflexionar de què volem ser perdonats. Asseure’ns sols en silenci només a pensar és una cosa que hauríem de fer de tant en tant, encara que no haguem de reflexionar sobre això en concret. Saber passar una estona al dia sols en silenci ho hauríem de saber fer sovint per trobar-nos a nosaltres mateixos.

Consolem-nos pensant que segurament el sobrepès o el fumar no són els pitjors defectes o les pitjors debilitats que tenim, i que per ser estimats de debò el fet que fumem o que estiguem grassos no hi té res a veure. Vosaltres creieu que aquestes models que venen la imatge del seu cos perfecte a les revistes són estimades de debò? Que lligen més que vosaltres i que guanyen més diners no ho dubto pas, però jo no parlo d’això...

En referència a l’alcohol, és ben sabut que beure vi a l’hora de l’àpat o fer una cerveseta de tant en tant et pot alegrar la vida. Es veu que el que és realment dolent pel cervell són les borratxeres de destil·lats de grau. Beure amb moderació pot ser bo, però, quanta gent sap beure amb moderació?

(Parlant d’estiraments facials: no aconsello fer-se un lifting quirúrgic ni injectar-se botox a no ser que visguis d’això i t’hi obliguin: primer perquè queda la cara com de cartró, perd l’expressivitat natural; i llavors perquè al cap del temps tot cau igual, quedant molt pitjor de com estaria si no s’hi hagués tocat res. S’anomena “l’hora de la mòmia”... A més, sempre podran saber l’edat real que teniu mirant-vos el dors de la mà. Algú ha vist el dors de la mà de Cher? Ara, la ciència avança que és una barbaritat... potser d’aquí uns anys això estarà tan perfeccionat que valdrà la pena, però de moment no ho aconsello, aquestes operacions són un pedaç mal girbat, sobretot si no són tot lo cares que haurien de ser. Un famós pot pagar molt i consultar els millors especialistes perquè li quedi realment bé, i no sempre hi queda. Podeu fer el mateix vosaltres?)

En general no aconsello cap tipus d’operació de cirurgia estètica. Les operacions d’estètica són un símptoma de problemes d’autestima. Una operació no us curarà les ferides de l’ànima. Per això és millor un bon psicoanàlisi, però sense permetre que el psicoanalista pregui el control de la vostra vida i us digui què heu de fer.

La nostra pell reflecteix tots els excessos als que sotmetem el nostre cos. La clau no és en cometre els excessos i llavors intentar pal·liar-los amb operacions, gimnàstiques, tractaments o maquillatge, sinó que es tracta no cometre aquest excessos de bon començament. S’ha de saber prevenir.

Abans que sigui necessari un estirament facial, una cosa que aniria molt bé fer és no anar a la platja, o no anar-hi quan la insolació és màxima. Anar a la platja i passar-s’hi hores sota el sol semi-nu és una agressió absoluta per la pell, i una de les coses que més la fan envellir. Ara, ja entenc que renunciar a anar a la platja és una cosa que us pot fer semblar extraterrestres... però un extraterrestre sense arrugues prematures. (Un dels secrets de la perfecció de la pell oriental és que als orientals no els agrada el sol.) Evidentment, quan us feu vells tindreu arrugues encara que no hagueu anat mai a la platja; jo us parlo de no tenir-les abans d’hora. (Us aconsello que, si al final decidiu no anar mai més a la platja i no posar-vos mai més morenos per protegir la vostra pell, mantingueu la decisió en secret i no l’expliqueu a ningú. Depenent en quins ambients us moveu, ningú, absolutament ningú, no ho entendrà o se li acudirà que pot funcionar mínimament, a no ser que sigui una persona una mica llegida. I no n’hi ha gaires. Simplement hi ha gent a qui la possibilitat de no anar a la platja no li cap al cap.) O podeu anar a la platja, però sent conscients que els banys de sol envelleixen; ara, llavors no perdeu el cul darrera les cremes anti-arrugues... També s’ha de tenir en compte que prendre el sol amb moderació és recomanable perquè el cos produeixi una vitamina que necessita i que influeix en l’estat d’ànim. En això vosaltres mateixos heu de saber trobar el vostre l’equilibri. Totes les masses piquen.

No diré que mirar menys la televisió i llegir més va bé pel cutis perquè no està demostrat científicament, però sinó també ho diria... en general, fer treballar el cervell llegint o estudiant mai no està de més. Però fer-ho per vosaltres mateixos, no perqué algú us digui que ho heu de fer... Més que saber moltes coses o tenir molt títols, el que cal és aprendre a esforçar-se útilment per aconseguir el que voleu, no a castigar-se amb feina dura i frustrant que no et durà enlloc. Fer les coses amb ganes i amb el cor, com si dancéssim, ajuda molta aconseguir resultats, i el secret de l’èxit de molta gent és que està fent el que realment li agrada. Parlar amb algú que ens escolti també va molt bé. O escoltar nosaltres. És molt difícil trobar algú que realment ens escolti, i la gent que sap escoltar sempre es troba en una situació d’avantatge a l’hora de manipular als altres. Proveu d’escoltar a la gent del vostre voltant i ja m’ho sabreu dir... En una primera cita, qui més parla és qui més té a perdre.

Sé que, quan es té una feina molt cansada o estressant que agredeix física o psicològicament i que exigeix molt, no és fàcil no arribar al cap de setmana o la dia de festa i no posar-se a beure o a mirar la televisió compulsivament per desfogar-se. Simplement volem desconnectar i no pensar. Un cas extrem és el que descriu l’escriptor Jack London a Martin Eden, on una feina embrutadora i extenuant fa córrer el protagonista al bar a fondre’s el poc que guanya per desfogar-se de la tensió acumulada. Potser sense arribar a aquest extrems, moltes de les feines que ens veiem obligats a tenir avui en dia ho són, això. Aquests consells són per si teniu una feina que us realitzi. Si no és així, jo no sóc ningú per donar-vos consells sobre com us heu de cuidar, perquè prou pena teniu i esteu en el vostre dret de tirar-ho tot per la borda i espatllar la vostra vida tant com pogueu bebent, mirant la televisió o fent l’activitat compulsiva que us calgui.

III

(fragments extrets del llibre Com ser adorable segons Audrey Hepburn)

«Per aconseguir uns llavis atractius digues paraules de tendresa.

Per aconseguir uns ulls preciosos, busca allò que hi ha de bo en les persones.

Per aconseguir una silueta esvelta comparteix el teu menjar amb els que passen fam.

Per tenir uns cabells bonics deixa que un infant t’hi passi els dits una vegada al dia.

Per tenir una bona figura camina sabent que mai camines sol.

Les persones, molt més que les coses, han de ser restaurades, reviscudes, reclamades i redimides: mai no menyspreïs a ningú.

Recorda, sempre que necessitis una mà que t’ajudi la trobaràs en l’extrem del teu braç. Quan vagis envellint descobriràs que tens dues mans, una per ajudar-te a tu mateix i l’altra per ajudar els altres.

La bellesa d’una persona augmenta amb el pas dels anys.

La bellesa d’una persona no està en els trets de la seva cara, la seva veritable bellesa es reflecteix en la seva ànima. Roman en la cura que dóna amb amor, en la passió que demostra.

La bellesa d’una persona no està en la roba que porta, la figura que tingui o en com es pentini. La bellesa d’una persona cal cercar-la en els seus ulls, que són la porta d’accés al seu cor, el lloc on resideix l’amor.»