dimecres, 30 d’abril de 2014

La (pretesa) màgia de l’alcohol

... n’hi ha prou amb què diguis que ets abstèmia...


... per què l’objectiu de tothom sigui emborratxar-te...

dimecres, 23 d’abril de 2014

Feliç Diada de Sant Jordi!

«Els llibres existeixen encara que no sigui Sant Jordi.»


(frase escoltada per la ràdio)

dimecres, 16 d’abril de 2014

F.A.Q.

(frequenly asked questions)
(preguntes més freqüents)

¿Quina és aquesta famosa malaltia que pateixes de la que sempre parles però que mai no has anomenat?

Estic diagnosticada d’esquizofrènia paranoïde.

Hi ha qui sospita que la teva admiració per Anne Sexton ve per la vida dissoluta de la poeta...

La meva admiració per Anne Sexton ve principalment dels seus poemes. Si hi ha una dada de la seva vida que admiro és la de com una mestressa de casa que estava boja (havia estat al psiquiàtric), és converteix en poeta, una poeta de debò.

¿Es cert que dels llibres dels que has parlat darrerament al blog n’hi ha alguns dels que has començat a parlar i que has deixat a mitges sense llegir perquè t’han angoixat?

Hi ha dos llibres de ficció dels que he començat a parlar que no he acabat de llegir...

¿Per què has plegat de parlar de futbol al blog? Donava molta “vidilla”!

Tres mil posts parlant de llibres, i el post més llegit del blog és un en què parlo de futbol... Estic indignada! (I desil·lusionada). No tornaré a parlar de futbol fins que el futbol sigui una cosa molt i molt friki i molt i molt minoritària...

¿Què és això que prestesament estudies de manera autodidacta?

Intento llegir poesia.

Quan va morir Lou Reed es va dir què havia estudiat... poesia!, una cosa estranyota que als mitjans no havia sentit a dir mai de ningú, ni tan sols de cap poeta; ell devia creure què per la seva carrera artística ho necessitava, per les lletres de les seves cançons sempre al límit i per l’enriquiment de la seva cultura personal.

Encara que jo no m’interessi pel mateix tipus de poesia pel que s’interessava ell –sospito-, jo també que crec que algú que vulgui escriure ha de llegir molt, llegir de tot, però, sobretot, amarar-se de la millor poesia de totes les cultures i de tots els temps; em sembla indispensable llegir poesia per aprendre a escriure, encara que el què escriguis no siguin poemes i no vulguis ser poeta, sinó simplement una bona prosista, o diarista, o blocaire...

M’agradaria molt que de mi es digués què “va llegir poesia”, encara què de fet no és estudiar com aquella qui estudia una cosa acadèmica, sinó simplement conèixer, llegir i rellegir.

(Per cert, darrerament he estat començant a llegir la prosa de Cernuda, i això sí que és parlar de poesia amb propietat. No crec que la meva capacitat de lectura, d’escriptura i de comprensió lectora arribin a tant, però m’agradaria molt poder parlar algun dia de poesia amb aquest domini i coneixement de causa...)


dimecres, 9 d’abril de 2014

Escriure

«Escriure no és una ciència, sinó una paciència.»

(adaptada d’una frase escoltada per la ràdio)


dimecres, 2 d’abril de 2014

Desig de tinta invisible

Sento la obligació invisible de publicar el blog. Però ara mateix no tinc ganes de publicar segons què, visc una mena d’autisme comunicatiu que m’afecta l’escriptura, no un bloqueig però sí una vergonya: em sembla que tinc la llegua massa llarga, sóc desvergonyida i que xerro massa… Em sento estranya d’adonar-me què fragments dels meus pensaments més personals suren per la xarxa com cintes de microfilm desmicrofilmades... Com si algú hagués espiat dins el meu cap i hagués explicat coses que jo no hauria explicat mai... I al cap i a la fi m’adono què qui ha escrit això sóc jo mateixa... Encara haig de trobar la manera de dialogar pacientment amb aquesta persona que sóc jo mateixa sobre el què publico i el què no... Perquè d’escriure sí què sembla que ho puc escriure tot... Potser si provés d’escriure-ho i no publicar-ho... Podria?

Pel cas, què em sembla que he trobat una solució salomònica pel tema de continuar publicant però plegant d’explicar coses de mi mateixa que llavors em sap greu d’haver explicat... (Coses de mi mateixa i coses del món en general...) A veure com va.
                  
M’agradaria ser molt més valenta per publicar moltes coses, però no ho sóc.

* * *

Consell número u per l’encapsulador de posts: “No penjar a la xarxa opinions sobre temes socials controvertits.”


Ai.