tag:blogger.com,1999:blog-38767039419576685142024-03-14T04:40:51.982+01:00Llaços imaginarisjo també vull florir el dia més fàcil...Unknownnoreply@blogger.comBlogger902125tag:blogger.com,1999:blog-3876703941957668514.post-50632474102343095202016-02-25T13:39:00.001+01:002016-02-25T13:39:12.965+01:00Pausa<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;">E</span>staré un temps
sense publicar.</span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3876703941957668514.post-48506434825370815542016-02-18T08:27:00.000+01:002016-02-25T10:06:17.623+01:00...<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="CA"><b><span style="font-size: 12pt;">«</span><span style="font-size: large;">L</span><span style="font-size: 12pt;">a bellesa de les imatges poètiques en front de la
crueltat del què ens envolta.</span></b></span><span lang="CA" style="font-size: 12pt;"><b>»</b> (frase escoltada per la ràdio)</span></span><span lang="CA" style="font-family: "trebuchet ms"; font-size: 12.0pt;"></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3876703941957668514.post-89007864278935553692016-02-17T10:14:00.000+01:002016-02-25T10:03:43.921+01:00...<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><b><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">«</span><span lang="CA"><span style="font-size: large;">N</span></span><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">o hi ha una manera més bona d’arribar a escriure, que la de gargotejar alguna cosa cada dia.</span><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">»</span></b><span lang="CA" style="font-size: 12pt;"><b> – </b>Italo
Stevo</span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3876703941957668514.post-43008051779956677592016-02-16T10:20:00.000+01:002016-02-25T09:59:02.081+01:00Compromís de realitat<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="CA"><b>«<span style="font-size: large;">E</span>l compromís
de l’escriptor no és només amb la realitat política que l’envolta, sinó amb
tota la seva realitat.</b></span><span lang="CA"><b>»</b> - </span></span><span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Gabriel
García Márquez</span><o:p></o:p></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3876703941957668514.post-77695928809738320032016-02-15T11:15:00.000+01:002016-02-25T09:55:08.957+01:00...<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><b><span class="bodymaal"><span lang="CA">«</span></span><span lang="CA"><span style="font-size: large;">A</span>llà on
has d’anar és a tu mateix.</span></b><span class="bodymaal"><span lang="CA"><b>»</b> </span></span><span lang="CA">– Juan Ramón
Jiménez</span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3876703941957668514.post-22743523950946356932016-02-14T09:27:00.000+01:002016-02-25T09:53:58.663+01:00...<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><b><span class="bodymaal">«</span><span style="font-size: large;">E</span>n una época, dijo, en la que existen los
excitantes y los sedantes, es inconcebible tener penas de amor que duren más de
seis horas. Estaba sonriendo, joven y bella, cuando siguió anunciando
cínicamente las verdades del mundo y dijo: “En una época en la que existen las
cirugías estéticas y los institutos de belleza, es insensato que vos prefieras
una mujer a otra. En una época”, agregó, “en la que existen las píldoras
anticonceptivas y la inseminación artificial, no es posible transmitir todavía
nuestras taras, nuestras angustias y nuestra fealdad a hijos propios o ajenos”.
- Un tipo que escribe su vida día tras día es algo bastante ridículo. Es
imposible tomarse en serio. La memoria sirve para olvidar, como todo el mundo
sabe, y un diario es una máquina de dejar huellas. Me gustan mucho los primeros
años de mis diarios porque allí lucho con el vacío total: no pasa nada, nunca
pasa nada en realidad, pero en ese tiempo me preocupaba, era muy ingenuo, estaba
todo el tiempo buscando aventuras extraordinarias. Empecé a robar la
experiencia a gente conocida, las historias que yo me imaginaba que vivían
cuando estaban conmigo. Escribía muy bien en esa época, dicho sea de paso,
mucho mejor que ahora, tenía una convicción absoluta, que es siempre la mejor
garantía para construir un estilo.<span class="bodymaal">» </span> </b>– Ricardo
Piglia – <i>Los diarios inéditos</i></span><o:p></o:p></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3876703941957668514.post-54045984337778531432016-02-13T09:41:00.000+01:002016-02-13T09:41:13.847+01:00Enveja sana<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;">U</span>n dia vaig dir que
em semblava que no era envejosa, però tot sovint em sentiu dir que envejo a
aquest o a aquell altre... (Es podria canviar “l’envejo” per “l’admiro”?).</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Qui o què envejo
jo?</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Doncs a tothom qui
escriu més bé que jo...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">I a tothom que ha
escrit una novel·la...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">I als escriptors
“de veritat”, és a dir, els que han publicat en llibre...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">I als autors de
“best-sellers”...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">I a tots els bons
escriptors en general...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Quina llista! I tot
això creient de mi mateixa que en el fons no sóc envejosa!</span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3876703941957668514.post-6468780864485753662016-02-12T10:37:00.002+01:002016-02-12T10:37:28.047+01:00...<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: 12pt;">... </span><span style="font-size: large;">h</span><span style="font-size: 12pt;">i ha autors dels que em llegiria fins i tot la
llista d’anar a comprar...</span></span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3876703941957668514.post-65427327512852540302016-02-11T09:27:00.000+01:002016-02-11T09:27:09.968+01:00Flaubert, la obsessió i la documentació<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;">M</span>’he fixat, llegint
els extractes de la seva correspondència, que Flaubert tenia per costum viatjar
als llocs que eren escenari del què escrivia. (Feia servir un mètode
ultraocult, ultraminoritari i ultrasecret que fem servir els escriptors que
s’anomena... observar).</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Però, em fixo que
el fet de viatjar (una cosa que les ments benpensants consideren quelcom
agradable), no va fer que passes més temps amunt i avall que no pas assegut al
seu escriptori (cosa que, asseure’s a escriure, que la gent bentpensant pensa
que és soporífer; que és un plom, vaja).</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Flaubert es
documentava, tal i com ho diríem ara, (ell em sembla que mai va fer servir
aquesta paraula), viatjant i llegint, molt, però la major part del temps en era
al seu escriptori, escrivint.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">* * *</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Hi ha qui se
sorprèn que, podent triar, no triï ser un home de món; que, podent triar, tries
l’escriptura... (o va ser l’escriptura que el va triar a ell?)</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Quin tipus més
avorrit diríem ara, que friki, que podent viatjar i anar amunt i avall es
dedicava a escriure... devia ser un pobre diable, diria algú actual... Jo no ho
penso això, més aviat l’envejo. I l’envejo, més que pel què va escriure, que
també, sinó sobretot perquè va tenir el temps i la paciència per desenvolupar
tota aquesta escriptura; va tenir el coratge conservar la seva obsessió.</span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3876703941957668514.post-6921466219071658422016-02-10T09:50:00.000+01:002016-02-10T09:50:28.828+01:00...<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><b><span style="font-family: inherit;">«Busquem l’absolut</span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><b><span style="font-family: inherit;">i només trobem coses.»</span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">deia un.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;">J</span>o recerco l’escriptura</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">i només em trobo</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">les meves carències,</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">com a escriptora, </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">... i com a persona.</span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3876703941957668514.post-6161670453669066982016-02-09T09:30:00.000+01:002016-02-09T09:30:56.169+01:00La vida interior i el desequilibri<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;">N</span>o sé si m’he
explicat bé. He hagut de descansar (o afluixar) del blog i de la connexió que
representa, no de la vida mental.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Per raons
relacionades amb la meva malaltia mental, hi ha vegades en les que publicar
segons quins textos m’angoixa i em desequilibra, m’és feixuc. Però la vida
mental precisament (la lectura, sobretot) és el meu refugi davant aquests
desequilibris.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">El blog és vida
mental, però és només una petita part d’aquesta vida. I, d’alguna manera, el
blog també és vida exterior, i jo sóc una persona molt tancada en mi mateixa
que sempre ha desconfiat de la vida exterior.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">De moment continuo,
procuraré publicar un post al dia fins a Setmana Santa – només ho procuraré,
llavors ja ho veurem-, però malgrat mi mateixa, això és tot. I de vegades cal
desconnectar d’això, de la pressió exterior, no de la vida interior. I això es
produeix a causa del desequilibri mental.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">S’ha de descansar,
no del blog o de la vida mental, de fet, sinó de la mateixa malaltia mental.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">I això tenint en compte que escriure i
publicar el blog m’agrada, es clar, malgrat totes aquestes pressions mentals.
Que, a més, com que són pressions psíquiques i jo tinc una malaltia mental,
representa que no existeixen en el món real dels altres.</span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3876703941957668514.post-85790242423100621702016-02-08T09:16:00.002+01:002016-02-08T09:16:58.769+01:00La vida interior i l’escriptura<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;">L</span>legeixo una entrevista a un escriptor que
diu que per ell l’important a l’hora d’escriure és la vida interior, la vida
mental, més que les accions. Això em fa pensar en que se m’ha dit que al blog
em miro massa el melic. Suposo que és aquesta la sensació que transmet el
parlar només de la vida pensada: es transmet la sensació que s’està massa
centrada en una mateixa. No diré que això no sigui veritat. Però també diré que
això no és cap mal. Per això s’escriu, al cap i a la fi, per alliberar una vida
mental que en el fons no interessa a gaire ningú més que a la persona que la
viu. I dic viu, perquè la vida interior també és viu, també és vida, encara que
no faci que es desprengui l’adrenalina d’escalar una muntanya, per exemple. La
vida mental és vida, i tan de bo interessés més, però, si no és així, no passa
res, la vida interior és la que és, tingui més o menys lectors o hi hagi més o
menys persones interessades en llegir-ho. A mi la meva vida interior
m’interessa, m’apassiona; amb això n’hi ha prou.</span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">* * *</span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Ara he estat uns dies sense publicar i m’he
sentit com si em faltés alguna cosa, tot i que de vegades va bé desconnectar.
Ahir vaig acabat de llegir les parts que tinc de la correspondència de Flaubert
i em vaig sentir invadida d’unes ganes rabioses d’escriure una novel·la...</span></span><o:p></o:p></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3876703941957668514.post-9227693406693434662016-02-06T10:06:00.000+01:002016-02-13T09:36:55.170+01:00...<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Llibreta 1</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;">H</span>e estat llegint.
Una mica del <i>L’ombra del vent</i> (me l’han deixa’t en català, encara que jo
sàpiga que l’original és en castellà i jo cregui que és preferible llegir els
textos en la seva llengua original, tampoc serè primmirada amb un llibre que
només és un entreteniment), i una mica de la <i>Escritura desatada</i>, però,
sobretot, he estat llegint <i>El Alpe d’Huez</i>. L’he acabat!</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;"><i><span lang="CA">El Alpe d’Huez</span></i><span lang="CA"> és un llibre en el que l’autor es repeteix molt. Una té la sensació
que amb menys paraules s’hauria aconseguit el mateix efecte, però l’autor
s’allarga i s’allarga. Amb això no vull dir que no m’hagi agradat, m’ha
agradat, però no és bo. No es tracta d’una novel·la de qualitat literària,
encara que no sigui un best-seller; simplement s’hi narra una anècdota. I fins
i tot aconsegueix ser mínimament emocionant, encara que el final es vegi a
venir.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">I l’autor hi fa
moltes suposicions, coses que en realitat no pot saber, fa de narrador
omniscient quan només és un simple personatge. Com quan diu que el protagonista
escolta el cant de les cigarres; el personatge que narra no pot saber-ho, això.
Em recorda el<i> El quartet d’Alexandria: Justine</i> un llibre d’impepinable qualitat literària que vaig començar i
que vaig haver de deixar en part emprenyada per coses així: que el narrador
explicava coses que en realitat com a personatge no podia saber, o que el
lector no s’explicava com les sabia. (Potser sí que fixar-se en aquests detalls
sí que sigui ser una mica massa primmirada).</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Però quan a una li
han ensenyat allò del narrador omniscient, i li han ensenyat a diferenciar-lo
del narrador en primera persona, del narrador testimoni o del narrador
personatge, a una li venen ganes
d’assenyalar amb tinta vermella els textos dels autors que barregen els dos
tipus de narrador sense proporcionar més explicacions, com si el seu text fos
un examen escolar en el què alguna cosa estigués malament.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">I potser no és
alguna cosa que està malament, potser la realitat artística d’aquell text
exigia una cosa així.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">No m’agrado
gaire a mi mateixa quan esdevinc així
de primmirada.</span></span></div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3876703941957668514.post-2295420714449919462016-01-31T10:41:00.000+01:002016-02-06T09:57:58.833+01:00Obra selecta (2)<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;">P</span>otser us haureu
fixat que he acabat els dos post anteriors parlant de Flaubert... Estic
rellegint la seva correspondència! (Extractes de la seva copiosíssima
correspondència traduïts al castellà en dos llibres curtets diferents entre
ells que no tenen res a veure editorialment l’un amb l’altre, per ser més
exactes).</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Gustave Flaubert
(francès del SXIX), el famós autor de <i>Madame Bobary</i>, arxiconeguda
novel·la que narra els adulteris d’una dona de províncies, de la qual una
vegada una persona em va dir “totes les dones l’haurien d’haver llegit”... (només
les dones, em pregunto jo, malèvolament?). Hi ha molt de masclista <i>sueltu</i>...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Flaubert també és
l’autor d’una novel·la molt menys coneguda que es titula <i>L’educació
sentimental</i>, que jo definiria com a més crepuscular, més nostàlgica i més
plena de somnis que l’altra.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">A mi –les vaig
llegir fa molt temps- ambdues novel·les em van agradar molt, i les vaig llegir
intrigada pel “què passarà”, que no em va decebre, per cert; no les vaig llegir
per raons metafísiques.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">* * *</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Flaubert té altres
novel·les (en va escriure fins a cinc), però les altres tres jo no les he
llegit, i sempre m’ha semblat que eren pastura pels professors de literatura,
cosa que jo no sóc, jo sóc una simple lectora. Sempre m’ha fet la impressió que
eren novel·les molt difícils. <i>Madame Bobary</i> i <i>L’educació sentimental</i>
poden ser llegides per algú de la societat de masses actual a qui li agradi
llegir bé... però les altres... a mi sempre m’han fet por.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">(La mateixa por que
em feia por el <i>Quijote</i> abans d’intentar llegir-lo i haver-lo de deixar.
Vull creure que algun dia el reprendré!)</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">A no ser que passi quelcom que dissipi la
por que em fan les altres novel·les de Flaubert, de moment no les llegiré.
Sempre m’han semblat uns arguments estranyíssims i uns títols molt poc
engrescadors... Penso que per sentir-se atret per això s’ha de ser d’un
frikisme literari hiperbòlic, què voleu que us digui. Tot i que sóc conscient
que si són de Flaubert deuen ser molt i molt bones, no m’estiren, de moment.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Flaubert també va
escriure tres contes, dels quals només recordo haver llegit <i>Un cor senzill </i>(en
català<i>)</i>, ja fa temps; és molt commovedor. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">* * *</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">I, finalment, la
seva correspondència, que alguns han definit com “la seva millor obra”. És
genial per a ser llegida per a qualsevol persona solitària que vulgui escriure.
I si és una persona solitària que no vulgui escriure, també. I per a algú que
no sigui solitari... també la pot llegir, és clar, però segur que Flaubert no
li caurà tant bé. No sé com pot reaccionar una persona sociable i extravertida
davant tanta misantropia... Perquè jo sóc introvertida i tiro més cap a la
misantropia, i per això aquestes cartes m’encanten. Com el comprenc!</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">A part d’això, la
bellesa literària de les cartes es pot apreciar es sigui solitari o sociable,
es sigui introvertit o extravertit, evidentment.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">M’encanta com
Flaubert diu pestes dels burgesos i de la societat de masses en general. Deixa
anar guitzes (verbals) com una mula vella, però sempre amb una gran finor i
ironia, que per això Flaubert és Flaubert.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">* * *</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Però, com a persona
que vol aprendre a escriure, el què m’atrau més d’aquesta correspondència és la
qualitat de les metàfores que fa servir. No en va ell mateix va dir una vegada
que collia les seves metàfores com flors, i que les cuidava molt.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">La seva obra (tota)
ha de ser un esponerós jardí de metàfores exquisides...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">I és que quan vaig
llegir les dues novel·les seves que he llegit ni em vaig fixar en les sólides
arquitectures narratives que es veu que tenen ni en les metàfores exquisides ni
en res, només vaig estar pendent dels personatges i de la intriga. Vaig
subratllar algunes frases, ja es veia que allò tenia qualitat... però, fa tants
anys!</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Ara, en aquest moment, el què m’agrada és el
seu domini de la metàfora. (I es curiós que aquests llibres d’extractes de la
correspondència ja els havia llegit, i tampoc m’hi havia fixat, en les
metàfores, o, si m’hi havia fixat, no m’havien impressionat tant.)</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Quin domini! Entenc
que aquest autor sigui tan apreciat.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">* * *</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">És que n’hi hauria
per apuntar-se-les una per una (les metàfores que fa servir), i fer-ne una
llista per tenir-la a mà per fer-les servir quan calgués, intercalant-les –les
metàfores- en la pròpia escriptura per millorar-la, vull dir, com els
successors dels grans mestres del jazz componen nous temes basant-se en els
harmonies dels estàndards més clàssics i més ben compostos pels seus
predecessors, creant temes nous i engrescadors.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Estaria bé aprendre
a fer això amb les metàfores de Flaubert. M'entusiasma aquest home!</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3876703941957668514.post-40005335614916214422016-01-30T10:06:00.003+01:002016-01-30T10:06:54.931+01:00El valor de la observació<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">O</span>bservar i
observar-se (tant a un mateix com als altres), sempre ha sigut molt important
per a un escriptor. Però no tot allò que s’observa, es veu o es capta és tan
fàcilment verbalitzable com semblaria en un primer moment, i molt menys
immediatament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Hi ha històries,
temes, pulsions, que triguen anys a madurar dins el cap (o el cor) d’algú abans
de poder ser escrites. És per això que l’escriptura necessita temps: temps per
florir i madurar, temps per cultivar l’expressió, temps per abastir-se de
valor. I així poder dir, finalment, tot el què es vol dir.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Observar i
observar-se sí, però no només. És un llarg camí. I observar-se i ser conscient
d’un mateix acostuma a ser més difícil que observar (i criticar) als altres...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">* * *</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Trebuchet MS"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 15.5pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Flaubert diu: “observar bé abans de treure conclusions precipitades”.</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3876703941957668514.post-71986108461468103872016-01-29T09:25:00.000+01:002016-01-29T09:29:35.002+01:00...<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">...<span style="font-size: large;">d</span>esprés d’haver
escrit no és el millor moment per a preguntar-se pel sentit de l’existència, o
pel sentit de l’escriptura...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">...després d’haver
escrit estic mentalment molt cansada, psíquicament espremuda, i en aquest
moments posar-se gaire transcendental és contraproduent...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">...després d’haver
escrit, m’ho remiro, ho sospeso, tot el que he escrit a la meva vida fins
llavors i tot el que acabo d’escriure, i tot em sembla insignificant, horrible,
ho llançaria tot per la borda, miraria d’esborrar-ho tot, que tot
desaparegués...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">...en moments així
va bé no fer-se gaires preguntes, entretenir-se amb alguna cosa lleugera (el
futbol!), i esperar...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">... l’optimisme
(l’equilibri), sempre torna...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">...i jo sempre he
escrit perquè vull que el que he escrit romangui...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">* * *</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">... diu que
Flaubert escrivia durant set o vuit hores cada dia...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">... i al vespre es
relaxava escrivint cartes (més escriptura!), cartes en les que ho estripava
tot...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">... jo escric
durant un parell d’horetes... i la meva ment ja queda baldada...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">... és molt difícil crear-se un hàbit
d’escriptura sostingut...</span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3876703941957668514.post-79034122102876627752016-01-28T08:43:00.000+01:002016-01-28T08:43:10.847+01:00...<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;">L</span>’altre dia, un cop
publicat el post, vaig estar al llindar de l’atac de nervis una bona estona,
pel que em semblava que havia escrit, i que finalment em vaig adonar que no era
tan desastrós... Però vaig patir molt, va ser un atac d’angoixa important. De
vegades em passen aquestes coses, i això em fa patir. A vegades no calculo bé
el no fer posts que llavors no em facin
patir, amb cada post d’aquest sempre sembla que s’obri un abisme, i que jo hi
hagi de caure. Sempre que tot hagi de ser un desastre per sempre més, que
tothom m’hagi de tenir tirria per sempre més, que hagi decebut a tothom per
sempre més. Pensar-me aquestes coses em fa patir. Sé que és absurd, que res del
que jo pugui publicar al blog és tan important. Poder parlar-ne cara a cara amb
algú desenfadadament m’aniria bé per arreglar l’angoixa: tot es pot parlar, tot
es pot explicar, tot es pot diluir en l’empatia; em sembla que de vegades ho
visc tot massa seriosament... i no n’hi ha per tant!</span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3876703941957668514.post-88565334252537820232016-01-24T10:52:00.000+01:002016-01-24T11:37:19.076+01:00El domini de les paraules<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;">H</span>e llegit (en
català), la novel·la autobiogràfica <i>Els mots</i>, de Sartre, en la que
aquest explica el seu despertar al món, despertar que inclou sobretot els
llibres i la lectura.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Aquest llibre el
podríem considerar equivalent a la novel·la autobiogràfica de Simone de
Beauvoir <i>Memorias de una joven formal</i>, que vaig llegir (en castellà)
abans de començar el blog.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><i><span lang="CA">Els mots</span></i><span lang="CA"> és molt abstracte i gairebé no hi ha acció, però tot i així és
interessant de llegir. El llibre de Simone toca més de peus a terra, podríem
dir, mentre que el de Sartre té més volada filosòfica.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">* * *</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Al començament
d’escriure el blog, vaig llegir (en castellà) la biografia <i>Las hermanas
Beauvoir,</i> i ho vaig fer sobretot per a saber xafarderies de la relació entre
Sartre i Simone. En això aquest llibre no em va decebre, i explica coses que a
les autobiografies en prou feines s’hi para atenció. Aquesta biografia parla
clar, vaja, en segons quins temes, i parla clar d’una manera que ni Sartre ni
Simone arriben a parla clar de si mateixos en les seves respectives
autobiografies.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Després d’haver
llegit aquest llibre biogràfic em vaig quedar amb la idea que respectava a
Simone, però que Sartre no em queia bé.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">* * *</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">I ara resulta que
he acabat llegint aquest llibre de Sartre <i>Els mots</i> (i el llegeixo perquè
Sartre és Sartre, em caigui o no em caigui bé), llibre que segons es diu és la
lectura ideal per començar a llegir les seves obres, per introduir-se en la
seva filosofia, podríem dir, i resulta que Sartre potser ja no em cauria tan
malament com això...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Devia ser un nen
molt repel·lent, però la seva fidelitat a la fragilitat de la paraula escrita
el salva.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Què és el que m’ha
convençut d’ell en aquest llibre, si de fet ell no em cau bé?</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">* * * </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">L’única explicació
que hi trobo: Sartre és un encantador de serps, un seductor... que la sap molt
llarga, vaja. La seva manera d’ajuntar paraules sedueix, simplement, encara que
ell com a persona ens caigui malament.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Sartre no em queia
bé, continua sense caure'm bé... Però he de reconèixer que sap escriure... La
seva recerca em sembla valuosa. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Es tracta d’un
llibre autobiogràfic tirant a filosòfic, però que és assequible per a qualsevol
lector de novel·les, tot i que no té el ritme ni la intriga d’una novel·la.
L’autor principalment reflexiona i divaga, res més. I és per això que m’ha
agradat, a mi, perquè no hi ha “acció”.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">* * *</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Una idea
interessant que hi trobem és la de l’escriptor com a heroi. Sartre es fa
escriptor perquè aquesta és la seva manera de poder ser un heroi. Així, des de
les seves primeres lectures solitàries, passa a escriure, i això el realitza i
li proporciona un sentit a la vida, encara que ell mateix reconeix que
l’existència és molt fràgil, i que també l’existència de l’escriptura és molt
fràgil, i que voler ser un heroi mitjançant l’escriptura encara és una cosa més
fràgil.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Vagament, em sembla
que en el fons Sartre es pregunta “què és ser”, i conclou que només pot buscar
la resposta. (A través de la lectura i l’escriptura, això sí).</span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3876703941957668514.post-64136967324324201182016-01-17T11:52:00.000+01:002016-01-19T08:40:18.143+01:00Divulgant veritats<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;">H</span>e acabat el llibre
de Fernando Trias de Bes, <i>El libro prohibido de la economía</i>, (en
castellà). Es tracta d’un llibre senzill i
amè, sense pretensions, que m’ha agradat.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Davant aquest
llibre em ve al cap una frase que no sé si l’he escoltat per la ràdio que diu
“l’economia és una manera de regular comportaments”. Al llibre aquesta frase no
surt –em sembla-, però crec que s’ha tingut molt en compte a l’hora
d’escriure’l, no sé ben bé perquè; més que una certesa, es tracta d’una
intuïció.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Tres coses que en
destacaria de totes les idees que hi he llegit:</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">La primera. El
poder (no els polítics, sinó el vertader poder – digueu-li “els mercats”), no
vol que estalviem. D’això en concloc que s’ha d’estalviar; si es pot, es clar.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">La segona. Les
bones secretaries no parlen ni expliquen batalletes de les empreses en què
treballen o han treballat. Conclusió: jo no sóc una bona ex-auxiliar
administrativa.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">La tercera. No
convertir-nos mai en empresaris per auto-emplear-nos, sinó intentar esdevenir
empresaris només quan es tingui fusta, mentalitat, il·lusió... i una certa
capacitat per fer càlculs. Aquesta afirmació em sembla molt important en el món
en què vivim en què tantes persones capitalitzen l’atur per posar un bar; per
fer rutllar un bar també se n’ha de saber (de fer rutllar un bar).</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Llegir aquest <i>El
libro prohibido de la economía</i> em fa adonar que hi ha coses que són tan
indignants...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">... que és molt més
còmode passar de llarg, obrir una cerveseta, endollar-se a la tele, passar de
tot i viure ignorant-les...</span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3876703941957668514.post-42341381080853771562016-01-06T10:40:00.002+01:002016-01-06T10:40:26.457+01:00...<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><b><span lang="CA">«</span><span lang="CA"><span style="font-size: large;">L</span>’única cosa que compta és escriure allò que
vols escriure; i, ¿qui pot dir si comptarà durant segles i segles o només unes
hores? Però sacrificar un sol cabell del cap de la teva visió, un matís del seu
color, per acatament a un director amb una copa de plata a les mans o a un
professor amb un metre sota la màniga, heus aquí una traïció abjecta, en
comparació amb la qual la pèrdua de tota la riquesa i de la castedat,
generalment considerada com el més gros dels desastres humans, és una mera
picada de puça.</span><span lang="CA">»</span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><i>Una habitació pròpia</i></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Virginia Woolf</span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3876703941957668514.post-56822254434293752712016-01-05T10:27:00.000+01:002016-01-07T15:05:09.509+01:00Fe de errades<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;">M</span>e’n recordo que
una vegada vaig criticar a un artista desconegut per mi perquè havia rebutjat
un premi, vaig dir que si no es volien premis els hi podies dir i no te’ls
donaven, que el fet d’acceptar-los i després, quan tothom ho sabia, rebutjar-los,
em semblava auto-propaganda.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">A aquest artista jo
no el coneixia –vagi mirar alguna cosa per internet-, però llavors resulta que
altres artistes als que jo admiro molt han fet el mateix, rebutjant premis a
tort i a dret, -un, sobretot. I aquest artista és evident que no es fa pas
auto-propaganda rebutjant un premi, sinó que protesta per alguna cosa i que a
més té raó.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">És evident que em
vaig equivocar a l’atacar a aquell artista desconegut per mi. Però la meva
crítica va sortir d’una profunda necessitat de dir allò, de protestar, de
manifestar la meva opinió; la meva crítica va sortir d’una profunda necessitat
de dissipar una mala llet. El mateix de sempre: una cosa que s’havia d’haver
esfumat com a comentari de bar, ha quedat per escrit testimoniant com em vaig
equivocar. Això són les trampes del blog.</span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3876703941957668514.post-29130945461432772232016-01-04T12:06:00.000+01:002016-01-07T15:05:31.764+01:00...<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;">P</span>otser algú és
pregunti d’on em ve l’entusiasme pel programa <i>Solistes</i>.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Quan treballava
d’auxiliar administrativa, un dia tornant a casa en cotxe després d’un dia
bastant dur a la feina, amb crits absurds i tot això, a la ràdio del cotxe
tenia sintonitzada la música clàssica, i feien una entrevista a un músic. Em
vaig posar a escoltar-ho primer per inèrcia i després amb interès creixent, i
d’aquelles paraules em va venir una pau i una tranquil·litat molt difícils de
descriure amb paraules. Vaig continuar conduint més sosegadament i vaig
continuar escoltant. Aquell moment de recolliment em va compensar pel dia
feixuc i desagradable que havia passat, i em va reconciliar amb moltes coses. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Una persona
envejosa hagués dit: “Si que s’ho munten bé aquests músics, i jo aquí currant
en una feina com aquesta!”. Com que no sóc una persona envejosa (em sembla),
vaig pensar: “Encara sort que hi ha alguna cosa maca com la música en aquest món,
i que se'n pot parlar amb harmonia d’aquesta manera”.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Em sona que potser
alguna vegada abans d’això ja el devia haver escoltat, aquest programa, però
l’entusiasme em ve d’aquell dia. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Des de llavors
procuro escoltar-lo sempre que puc.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">* * *</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Quan va passar això
el programa el feien a les set de la tarda. Ara el fan a les deu del vespre.
Llavors encara no existia la ràdio a la carta, cosa, la ràdio a la carta, i
parlo de tots les programes de totes les emissores, que és una gran benedicció
i mai lloaré prou. Us recordeu quan havíem de gravar programes de ràdio en
cintes de<i> cassette</i>? Quins temps aquells!</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">* * *</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">També voldria
confessar que entusiasmar-me per un programa de ràdio no era –ni és, ni serà-
res nou en mi, a mi aquesta necessitat d’escoltar la ràdio m’ha perseguit
sempre, com un alcoholisme no embriagant, (per embriagar-me ja tinc
l’escriptura), i he dedicat –i dedico, i segurament dedicaré- a escoltar-la
molt temps, com si escoltar la ràdio hagués estat la meva vida social, o fins i
tot la meva vida.</span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3876703941957668514.post-42414996295216907832016-01-03T08:59:00.000+01:002016-01-03T09:14:58.344+01:00Tres notes breus<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;">T</span>ornant al llibre
de què us parlava diumenge passat <i>Contar la música</i>, llegir aquest llibre
(també escoltar una entrevista del programa <i>Solistes</i>, la filosofia a
l’hora d’entrevistar és semblant en el llibre i en el programa de ràdio; per
filosofia a l’hora d’entrevistar vull dir que una aprèn escoltant/llegint).
Doncs aquestes entrevistes són com entrar a la mena de lloc on m’agradaria
viure –no sé si hauria de dir món imaginari-, el país de la cultura que inclou
la música... Els entrevistats saben moltíssim de tot... I escoltar-los és una
afirmació de la individualitat i una nota de tenir idees pròpies enmig de la
superficialitat i gregarisme que fomenten normalment els mitjans de
comunicació...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">És un llibre que no
té intriga, evidentment, no és una novel·la, però sí que les successives
entrevistes creen com un <i>crescendo</i>.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Jo no tinc idees
comunistes (parlo de la part final del llibre), però si una cosa com aquestes
orquestres funciona, i millora el món com una realitat palpable, doncs s’ha de reconèixer la feina ben feta
que fan...</span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3876703941957668514.post-45548368674826583402016-01-02T12:38:00.000+01:002016-01-03T08:14:02.876+01:00De solituds i acompanyaments<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;">C</span>om és que faig
tanta propaganda de “l’estar sola”, quan visc amb la meva família, i tinc la
seva companyia, almenys presencialment, cosa que no tothom pot dir?</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">La meva família és
una companyia presencial, podríem dir-ne, per mi, es cert, però no mental; no
comparteixen el meu món. Els meus pares són grans, són de pagès; saben llegir, llegeixen, (diaris, revistes, llibres divulgatius), però no saben res de llibres bons. No ho dic per criticar, simplement si mai
parlo de literatura no m’escolten. I és en part per això que m’interesso pel
futbol i per les xafarderies de les <i>Lecturas</i>: quan parlo d’en Messi
sempre m’escolten.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Mentalment,
espiritualment, em sento més acompanyada per la lectura i l’escriptura. Visc en
el meu món, en la meva solitud mental, una vida interior que no comparteixo
–mai he compartit- amb les persones que viuen amb mi. Persones que, no obstant,
hi són i que són un acompanyament presencial que sé apreciar que hi sigui: no
sé com podria reaccionar el dia en què, a més de mentalment sola, em quedi
sola, sola sense ningú que m’acompanyi amb la seva presencia. Segurament serà
bastant difícil.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Ara, sola
mentalment fa molt temps que ho estic; fa molt temps que visc recollida en les
meves coses. (Precisament el blog apareix per aquesta necessitat meva de
compartir aquestes coses).</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">* * *</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Quan em van
presentar a l’Anicet, es va emportar la meva pau mental. Més que enamorada
d’ell, vaig estar “atrapada psíquicament” per ell. Ho veig ara. (Això, que sona
–i és- molt estrany, ho hauria d’explicar més bé. D’aquí em ve aquest immens
embolic que he tingut dins el cap tots aquest anys).</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Abans que l’Anicet
entrés a la meva vida en persona,
estava sola, i més o menys estava bé, tenia pau mental –més o menys. Durant
aquells deu anys que l’Anicet va ser a la meva vida, o que, sent-hi, no hi va
ser, vaig patir molt psicològicament i vaig sentir la frustració de la solitud
com mai l’havia sentida.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Per cert que
l’Anicet tenia (té, encara, suposo), els ulls blaus, i jo ja havia pressentit
aquest ulls blaus molt abans de coneixe’l en persona. Els ulls foscos són molt
més càlids, me’ls estimo més. (Però això del color dels ulls és poc menys que
una anècdota sense importància). L'important, més que el color, és l'expressió.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Passat el temps, i
esforçadament oblidat l’Anicet, torno a estar bé sola. Però ha hagut de passar
molt temps.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Però tot això
s’hauria d’explicar molt més bé, es pot explicar molt més bé.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">* * *</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Podríem dir que,
pel meu caràcter, sempre he esta una persona solitària: solitud, lectura i
escriptura; solitud i llibres. I m’adono que sóc així, i que probablement així
continuaré, a no ser que hi hagués un gir copernicà a la meva vida.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Sóc conscient que
hi ha moltes persones que viuen soles, sense cap companyia presencial, i que la
solitud pot arribar a ser molt difícil.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">També, vull afegir
que no explico més de les persones que m’envolten per discreció i anonimat. No
llegeixen el meu blog, ni els interessa gens ni mica, però no els agradaria
aparèixer-hi.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3876703941957668514.post-40079559096868221242016-01-01T09:39:00.000+01:002016-01-01T09:39:46.742+01:00De defectes<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: large;">L</span>’altre dia
criticava a tots aquells artistes que viuen dins una bombolla... però, i jo?
que no visc dins una campana de vidre, també? És ben bé, que cap geperut es veu
la pròpia gepa... És tan fàcil veure els defectes dels altres, i no
assabentar-se dels propis!</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Necessito aïllar-me
i concentrar-me per escriure el que vull escriure.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Però, al mateix
temps, el meu propòsit per l’any que comença podria ser viure més al món real,
i no tant als meus núvols...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">No sé pas si ho
aconseguiré, això. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Necessito aïllar-me
i concentrar-me per escriure el que vull escriure.</span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0