dijous, 25 de febrer de 2016

Pausa

Estaré un temps sense publicar.

dijous, 18 de febrer de 2016

...

«La bellesa de les imatges poètiques en front de la crueltat del què ens envolta.» (frase escoltada per la ràdio)

dimecres, 17 de febrer de 2016

...

«No hi ha una manera més bona d’arribar a escriure, que la de gargotejar alguna cosa cada dia.»Italo Stevo

dimarts, 16 de febrer de 2016

Compromís de realitat

«El compromís de l’escriptor no és només amb la realitat política que l’envolta, sinó amb tota la seva realitat.» - Gabriel García Márquez

dilluns, 15 de febrer de 2016

...

«Allà on has d’anar és a tu mateix.» – Juan Ramón Jiménez

diumenge, 14 de febrer de 2016

...

«En una época, dijo, en la que existen los excitantes y los sedantes, es inconcebible tener penas de amor que duren más de seis horas. Estaba sonriendo, joven y bella, cuando siguió anunciando cínicamente las verdades del mundo y dijo: “En una época en la que existen las cirugías estéticas y los institutos de belleza, es insensato que vos prefieras una mujer a otra. En una época”, agregó, “en la que existen las píldoras anticonceptivas y la inseminación artificial, no es posible transmitir todavía nuestras taras, nuestras angustias y nuestra fealdad a hijos propios o ajenos”. - Un tipo que escribe su vida día tras día es algo bastante ridículo. Es imposible tomarse en serio. La memoria sirve para olvidar, como todo el mundo sabe, y un diario es una máquina de dejar huellas. Me gustan mucho los primeros años de mis diarios porque allí lucho con el vacío total: no pasa nada, nunca pasa nada en realidad, pero en ese tiempo me preocupaba, era muy ingenuo, estaba todo el tiempo buscando aventuras extraordinarias. Empecé a robar la experiencia a gente conocida, las historias que yo me imaginaba que vivían cuando estaban conmigo. Escribía muy bien en esa época, dicho sea de paso, mucho mejor que ahora, tenía una convicción absoluta, que es siempre la mejor garantía para construir un estilo.»  – Ricardo Piglia – Los diarios inéditos

dissabte, 13 de febrer de 2016

Enveja sana

Un dia vaig dir que em semblava que no era envejosa, però tot sovint em sentiu dir que envejo a aquest o a aquell altre... (Es podria canviar “l’envejo” per “l’admiro”?).

Qui o què envejo jo?

Doncs a tothom qui escriu més bé que jo...

I a tothom que ha escrit una novel·la...

I als escriptors “de veritat”, és a dir, els que han publicat en llibre...

I als autors de “best-sellers”...

I a tots els bons escriptors en general...

Quina llista! I tot això creient de mi mateixa que en el fons no sóc envejosa!


divendres, 12 de febrer de 2016

...

... hi ha autors dels que em llegiria fins i tot la llista d’anar a comprar...

dijous, 11 de febrer de 2016

Flaubert, la obsessió i la documentació

M’he fixat, llegint els extractes de la seva correspondència, que Flaubert tenia per costum viatjar als llocs que eren escenari del què escrivia. (Feia servir un mètode ultraocult, ultraminoritari i ultrasecret que fem servir els escriptors que s’anomena... observar).

Però, em fixo que el fet de viatjar (una cosa que les ments benpensants consideren quelcom agradable), no va fer que passes més temps amunt i avall que no pas assegut al seu escriptori (cosa que, asseure’s a escriure, que la gent bentpensant pensa que és soporífer; que és un plom, vaja).

Flaubert es documentava, tal i com ho diríem ara, (ell em sembla que mai va fer servir aquesta paraula), viatjant i llegint, molt, però la major part del temps en era al seu escriptori, escrivint.

* * *

Hi ha qui se sorprèn que, podent triar, no triï ser un home de món; que, podent triar, tries l’escriptura... (o va ser l’escriptura que el va triar a ell?)


Quin tipus més avorrit diríem ara, que friki, que podent viatjar i anar amunt i avall es dedicava a escriure... devia ser un pobre diable, diria algú actual... Jo no ho penso això, més aviat l’envejo. I l’envejo, més que pel què va escriure, que també, sinó sobretot perquè va tenir el temps i la paciència per desenvolupar tota aquesta escriptura; va tenir el coratge conservar la seva obsessió.

dimecres, 10 de febrer de 2016

...


«Busquem l’absolut
i només trobem coses.»

deia un.

Jo recerco l’escriptura
i només em trobo
les meves carències,
com a escriptora,
... i com a persona.