dijous, 2 d’octubre de 2014

Llegir de tot

Vaig llegir fa temps en un blog sobre poesia que es menyspreava el fet de llegir diaris esportius, cosa que no feia (segons aquell blog) pels exquisits degustadors “d’alta literatura”.

No hi estic d’acord.

Els diaris esportius pels homes, i les revistes del cor per les dones, (o els diaris esportius en general, i les revistes del cor en general, deixem-m’ho així), potser tinguin un  nivell cultural pla, però són lletra impresa, i qui ho llegeix també és lector, encara que no sigui degustador “d’alta literatura”.

Jo estic a favor que es llegeixi, sigui el que sigui, i s’ha de ser conscient que hi ha persones que, si no llegissin diaris esportius o revistes del cor, no llegirien res. L’important és llegir, mantenir greixat el mecanisme cerebral del llenguatge.

Per mi, una persona amb cultura lectora no ha de menysprear les revistes del cor o els diaris esportius; ni res escrit... simplement, ha de saber anar més enllà; l’esperen tots els llibres del món.


2 comentaris:

pons007 ha dit...

Que cadascú llegeixi el que el faci feliç ^^ Quan llegeixes per aparentar de cada els altres l'experiència ha de ser una porqueria >_<

miquel ha dit...

Totalment d'acord, llegir premsa esportiva o del cor -sobretot la premsa del cor més "blanca"- és un relaxant mental, com un mantra, que et permet reemprendre posteriorment qualsevol activitat -física o mental- completament descansat.