M’adono que moltes persones peregrinen
plenes d’admiració a les ciutats austríaques on va compondre Mozart, o a
l’Anglaterra rural de Jane Austen i les germanes Brontë, o a la casa de Josep
Pla en un poblet de la costa. Hi peregrinen, suposo, amb l’esperança de
“trobar-hi alguna cosa” d’aquest artistes.
Sense trobar-ho malament, i ara! (El
fetitxisme cultural que hi ha en aquest viatges admiratius és perfectament
lícit),
personalment, crec que el geni i el que
pugui quedar d’aquests grans artistes no s’ha de buscar ni en les cases on van
viure ni en les seves biografies ni potser en les fotografies o retrats que
n’hagin pogut quedar. Un artista s’ha de buscar sempre en la seva obra. Tot lo
demés són excuses per anar amunt i avall o per xafardejar una mica (oh! A casa
seva també hi ha taules i cadires!); o ficar el nas en debilitats que ens fan
aquestes persones excepcionals més properes, però res més. De vegades admirem
més a un artista que no pas llegim la seva obra o escoltem la seva música...
“Aquella cosa que en queda” s’ha de buscar
en la seva obra. Lo altre és només turisme, entreteniment.
2 comentaris:
Em faria cosa que la gent peregrini a casa meva :S Millor si peregrinen cap al meu bloc, i més en dies de celebració com avui ;)
Felicitats!
Publica un comentari a l'entrada