Vivim en un món
compulsivament emissor, en què tothom parla, parla i parla, i en el què
rarament trobem a algú que ens escolti de debò.
Estic segura que
aquest blog seria una altra cosa si a la vida real tingués més persones amb les
què parlar, i que m’escoltessin. Però el món real és com és, i ja ha sentenciat
que “parlo massa”, i que “escric massa” (?).
Sempre m’he
enganxat a coses (l’escriptura, el blog), i a persones (l’Aniset, la Lara), que
m’han fet sentir escoltada; que algú t’escolti és una cosa que no té preu.
Per tant, mentre la
vida real no m’escolti el blog continuarà; encara que no tingui res especial a
dir, simplement expressar-me i sentir-me escoltada.
1 comentari:
escoltada i llegida
Publica un comentari a l'entrada