dissabte, 23 d’agost de 2014

Abans i després del plàstic

Una vegada vaig explicar en un post que al centre de cadascun dels oceans de la Terra les corrents marítimes hi ha dut a acumular-se infinitat de plàstics, que s’estaran allà fins que la Terra aconsegueixi metabolitzar-los. És a dir, una barbaritat de temps... Els plàstics comuns no són biodegradables ni compostables, i abans no es desfaci tot allò en passaran de llunes...

Però tinc l’esperança que algun dia algun científic o científica sonats “creïn” una bactèria que es mengi els plàstic i que el residu que en quedi després de ser digerit per la bactèria sigui matèria orgànica inofensiva. (I que tot això no tingui cap efecte secundari no desitjat per la vida al nostre planeta...).

Per entendre l’abans i el després que representa l’existència del plàstic a la Terra, i fer-ho d’una manera molt visual i suggeridora, recomano ferventment la lectura de les Quartetes  (Robayat), del entre altres coses poeta persa antic Omar Khayam. Llegint aquests poemes és sorprenent com es comprèn que amb l’existència dels plàstics s’ha trencat la cadena de la natura entre els èssers humans i el seu entorn (allò de “pols ets, i en pols et convertiràs...”). Amb l’existència del plàstic, passaria a existir (i a acumular-se) elements que no són matèria orgànica, i que molt difícilment retornaran a la pols, al cicle de tot allò que viu, mor, i es regenera.

A això, que sembla una fotesa i una evidència, s’hauria de mirar de trobar-hi una solució.