divendres, 22 d’agost de 2014

Incontinència verbal

Vivim en un món compulsivament emissor, en què tothom parla, parla i parla, i en el què rarament trobem a algú que ens escolti de debò.

Estic segura que aquest blog seria una altra cosa si a la vida real tingués més persones amb les què parlar, i que m’escoltessin. Però el món real és com és, i ja ha sentenciat que “parlo massa”, i que “escric massa” (?).

Sempre m’he enganxat a coses (l’escriptura, el blog), i a persones (l’Aniset, la Lara), que m’han fet sentir escoltada; que algú t’escolti és una cosa que no té preu.

Per tant, mentre la vida real no m’escolti el blog continuarà; encara que no tingui res especial a dir, simplement expressar-me i sentir-me escoltada.