dissabte, 30 de gener de 2016

El valor de la observació

Observar i observar-se (tant a un mateix com als altres), sempre ha sigut molt important per a un escriptor. Però no tot allò que s’observa, es veu o es capta és tan fàcilment verbalitzable com semblaria en un primer moment, i molt menys immediatament.

Hi ha històries, temes, pulsions, que triguen anys a madurar dins el cap (o el cor) d’algú abans de poder ser escrites. És per això que l’escriptura necessita temps: temps per florir i madurar, temps per cultivar l’expressió, temps per abastir-se de valor. I així poder dir, finalment, tot el què es vol dir.

Observar i observar-se sí, però no només. És un llarg camí. I observar-se i ser conscient d’un mateix acostuma a ser més difícil que observar (i criticar) als altres...

* * *

Flaubert diu: “observar bé abans de treure conclusions precipitades”.