diumenge, 19 de juliol de 2015

Pàgina 2

He fet una pila amb tots els llibres que tinc que encara no m’he llegit. No me n’hauria de comprar de nous fins que no m’hagués llegit tots aquests. Són tantíssims! No m’atraparé mai...

[Això era el 2004. Ara, el 2015, encara sóc allà mateix, però amb molts més llibres... llegits i per llegir.]

Parlar de llibres m’agrada molt, encara que sigui per no dir res i per no arribar absolutament enlloc.

Que en tinc molts? Que en tinc molts que encara no m’he llegit? Que en continuo comprant molts malgrat tot?

[Potser seria això el què em faria semblar extraterrestre... tenir tants llibres que encara no m’he llegit... i no pas llegir llibres que no són novel·les... que, al cap i a la fi, tampoc seria tan estrany... els llibres d’autoajuda no són novel·les i tenen molt èxit, hi ha molta gent que en llegeix...]

Parlar dels llibres m’alleuja, em consola i em reconforta, com qui en plena canícula posa els peus dins l’aigua fresca. Fa que no em senti tan buida. Parlar dels llibres m’anima. Avui, escriure aquest petit tros m’ha salvat d’un dia més aviat desagradós.


3 comentaris:

Miquel ha dit...

Llarga vida : -)

pons007 ha dit...

mira que guais els llibres, no només llegint-los s'alegra un el dia :D

Clarissa ha dit...

Gràcies Miquel.

No te'n riguis Pons, que sé que casos de gent que disfruten només portant els llibres amunt i avall..., tot i el que pesen!