divendres, 17 de juliol de 2015

La fi d’aquesta taronja

Buenu, després de tants posts, sento que aquesta taronja ja està prou espremuda.

Potser algú es pregunti per què n’he parlat tant, i si ha estat una cosa premeditada.

No ha estat una cosa premeditada.

Per què n’he parlat tant, doncs?

* * *

Segurament podríeu respondre-ho més bé vosaltres que jo, això.

Tranquils, no us demano pas que em parleu a mi mateixa de mi mateixa. Parlar d’un mateix és gran esport, i no cal gens ni mica d’ajuda per practicar-lo.

* * *

No sé perquè n’he parlat tant, simplement ha sortir així.

Però m’ha agradat; m’he agradat a mi mateixa parlant-ne tant...

* * *

Demà hauré d’aixecar un altre dia, hauré de fer rodolar altres històries, i vindran altes posts que parlaran d’altres coses... El vent dels bits escamparà l’escriptura...

Però, no es pot escriure res, ni arribar enlloc en l’escriptura, si no és amb el què han escrit escriptors com aquest dins el cor.