Divagant

Una cosa que m’ha fet preguntar el fet de llegir els llibres que us deia ahir d’Octavio Paz és... quina mena de poemes escriu –o pot escriure- algú que escriu una cosa tan definitiva com El arco y la lira, i Los hijos del limo? Parlar d’aquesta manera de poesia és posar-se el llistó molt alt!

No havia llegit cap poema d’Octavio Paz. De fet, em sembla que els seus poemes han de ser bastant desconeguts, com a mínim per a mi. Però casualment me n’he trobat un dins el meu ordinador: Un despertar, del recull Árbol adentro.

I sí que està a l’altura, sí. (Més xinxa i ràbia) I, a més, té aquesta atmosfera de densitat intel·lectual que caracteritza la seva prosa. Atmosfera seria la paraula per aquest poema.

Aviam quan em decideixo a llegir més poemes seus. –Què, si ens fixem en els seves obres completes, que són vuit volums (!), la poesia només n’ocupa un i una mica més. Això és bon senyal, em sembla.- De totes maneres, l’interès principal que tinc en aquest escriptor és la seva prosa. M’agradaria algun dia, més endavant, llegir El laberinto de la soledad, i el llibre que va escriure sobre Sor Juana Inés de la Cruz.

Aviam si és veritat que tot arriba en aquest món.