dilluns, 15 de juny de 2015

Divagant

Una cosa que m’ha fet preguntar el fet de llegir els llibres que us deia ahir d’Octavio Paz és... quina mena de poemes escriu –o pot escriure- algú que escriu una cosa tan definitiva com El arco y la lira, i Los hijos del limo? Parlar d’aquesta manera de poesia és posar-se el llistó molt alt!

No havia llegit cap poema d’Octavio Paz. De fet, em sembla que els seus poemes han de ser bastant desconeguts, com a mínim per a mi. Però casualment me n’he trobat un dins el meu ordinador: Un despertar, del recull Árbol adentro.

I sí que està a l’altura, sí. (Més xinxa i ràbia) I, a més, té aquesta atmosfera de densitat intel·lectual que caracteritza la seva prosa. Atmosfera seria la paraula per aquest poema.

Aviam quan em decideixo a llegir més poemes seus. –Què, si ens fixem en els seves obres completes, que són vuit volums (!), la poesia només n’ocupa un i una mica més. Això és bon senyal, em sembla.- De totes maneres, l’interès principal que tinc en aquest escriptor és la seva prosa. M’agradaria algun dia, més endavant, llegir El laberinto de la soledad, i el llibre que va escriure sobre Sor Juana Inés de la Cruz.


Aviam si és veritat que tot arriba en aquest món.