Això de dotar la
pròpia escriptura “d’un to de conversa” és una manera de fer que molts
escriptors, des de Michael de Montaigne (en els seus Assaigs), des de
Cervantes (en el Quijote), passant per Lawrence Sterne (en el seu Tristram
Shandy), fins a molts amics blocaires (no diré noms) han adoptat, fins i tot d’una manera espontània. Si hi ha
una intenció en escriure repetida fins a la sacietat, és aquesta, la del “to de
conversa”. Doncs bé, jo també vull escriure i publicar els meus futurs posts
dotant-los “d’un to de conversa”.
Que què vull dir
amb això? Doncs que amb l’excusa del “to de conversa” probablement diré moltes
coses que ja sabeu, que diré evidències i obvietats, i que, en general, la cosa
tirarà cap a una visió superficial i alegre (del món, la societat, la vida i
les persones). No descarto entrar en profunditats més tristes, però si de cas
més endavant. (Ja ho veurem quan...)
Apa, doncs,
xarrupejem el cava dels dies festius i brindem per aquesta nostra agradable
conversa! (Encara que es tracti d’un cava virtual i d’una conversa també
virtual, cosa que tampoc recomano
oblidar; ...conversa amb algú a qui no es veuen els ulls? Hummm... )
Ara, el guspireig de llegir i escriure ningú ens el podrà treure. Xin xin.
2 comentaris:
jo soc d'aquests blocaires, no? :P
hombre, Pons! que t'he d'explicar!
Publica un comentari a l'entrada