dimarts, 7 d’abril de 2015

El famós to de conversa

Això de dotar la pròpia escriptura “d’un to de conversa” és una manera de fer que molts escriptors, des de Michael de Montaigne (en els seus Assaigs), des de Cervantes (en el Quijote), passant per Lawrence Sterne (en el seu Tristram Shandy), fins a molts amics blocaires (no diré  noms) han adoptat, fins i tot d’una manera espontània. Si hi ha una intenció en escriure repetida fins a la sacietat, és aquesta, la del “to de conversa”. Doncs bé, jo també vull escriure i publicar els meus futurs posts dotant-los “d’un to de conversa”.

Que què vull dir amb això? Doncs que amb l’excusa del “to de conversa” probablement diré moltes coses que ja sabeu, que diré evidències i obvietats, i que, en general, la cosa tirarà cap a una visió superficial i alegre (del món, la societat, la vida i les persones). No descarto entrar en profunditats més tristes, però si de cas més endavant. (Ja ho veurem quan...)

Apa, doncs, xarrupejem el cava dels dies festius i brindem per aquesta nostra agradable conversa! (Encara que es tracti d’un cava virtual i d’una conversa també virtual, cosa que tampoc recomano  oblidar; ...conversa amb algú a qui no es veuen els ulls? Hummm... ) Ara, el guspireig de llegir i escriure ningú ens el podrà treure. Xin xin.


2 comentaris:

pons007 ha dit...

jo soc d'aquests blocaires, no? :P

Clarissa ha dit...

hombre, Pons! que t'he d'explicar!