dissabte, 11 d’abril de 2015

Amb dret a escriptura

Aquestes festes també he fullejat (o refullejat, perquè el vaig llegir tot ja fa temps), el llibre Con derecho a cocina, de la Mary Higgings Clark. (He rellegit els trossos que tinc subratllats, podríem dir). En aquest llibre l’autora ens explica una mica la seva vida, i com va començar a escriure.

Coincidència amb Sampedro: es llevava molt d’hora, abans d’anar a una feina de veritat (que li agradava), i de tenir cura d’una família nombrosa. L’escriptura com a sacrifici però sense ser un sacrifici: la superpersona que pot amb tot; tan desconegut per mi com la teoria de les supercordes.

Aquest llibre em sembla superficial, i no llegiré pas les seves novel·les, que, a més són de gènere. (Són novel·les d’intriga – si no vaig malfixada-, potser fins i tot podríem dir-ne bones novel·les d’intriga... No hi tinc res en contra, però no és el meu tipus de llibre).

* * *

Ara, reconec que la imatge on surt ella a la taula de la cuina de casa seva amb la màquina d’escriure on va escriure el seu primer llibre em roba el cor. La mestressa de casa-escriptora!


Això sí que ja no és tan estrany com una supercorda... Fins i tot una escriptora premiada va confessar que havia escrit la seva obra a la cuina de casa, entre tasca domèstica i tasca domèstica... I això sí que em sembla real, i un exemple valuós...