dijous, 12 de març de 2015

Més sobre Borges

L’altre dia deia que em semblava que Borges era un autor molt més citat com a referent que llegit realment. Ara, també crec que els escriptors individuals que diuen en una entrevista que l’han llegit, és així realment: l’han llegit.

Com s’explica doncs?

Si sembla que hi ha tanta gent que el llegeix, -o és que tots els que l’han llegit són “dins” l’ordinador?-, i en canvi aquí al meu poble (un lloc real al món real), potser no trobaríem ni a vint persones que el coneguin, i ja no dic que l’haguessin llegit!

[Que com ho calculo, això? Doncs perquè diu – ho he escoltat a la ràdio – que hi ha un lector de poesia per cada mil habitants. – Borges també és poesia, i segur que es pot considerar una lectura minoritària com la poesia -. El meu poble té uns vint mil habitants (pam més pam menys). Si hi arriba a haver unes vint persones reals que l’hagin llegit, o tan sols que el coneguin, jo no les conec personalment. Potser n’hi hagi menys, però més segur que no.]

Borges seria un “escriptor per escriptors”. No només sempre queda molt intel·lectual citar-lo com a referent si escrius, sinó que llegir-lo serveix per aprendre realment: per aprendre coses sobre l’escriptura, i per aprendre coses en general.

* * *

I, encara, més que per aprendre, i per fruir llegint, que també, el gran mèrit de Borges com a escriptor és saber obrir la gana, fer que qui el llegeix desitgi aprendre, saber més, saber omnívorament; fa que el lector desitgi submergir-se en la Cultura i el Saber, així, en majúscules.

No conec cap sensació comparable amb la apetència gairebé física de saber coses que transmet Borges en alguns dels seus contes que la apetència física de baixes passions que transmeten algunes novel·les pujadetes de to; Borges excita l’Intel·lecte, obre la gana de Coneixement.

* * *


Llegint-lo, els escriptors, en general, i com a lectors en particular, ens sentim orgullosos de compartir un destí d’escriptura com el seu, encara que sigui un destí d’escriptura molt més modest que el seu.

2 comentaris:

pons007 ha dit...

crec que lo que et a passa a tu amb Borges em passa a mi amb Terry Pratchett

Clarissa ha dit...

Psee... podria ser...