De vegades no ho
veig clar... No veig clar que tingui dret a estar-me tranquil·lament aquí
escrivint mentre el món està com està...
Tot i què escriure
és una de les poques (i millors) coses que es poden fer que realment funcionen,
no per lluitar contra la injustícia del món (això per desgracia no té remei),
sinó per explicar-nos a nosaltres mateixos com és aquest món.
Amb la meva
escriptura mai no he aspirat a “canviar el món”, però sí a ser conscient de les
coses, i a transmetre aquesta consciència...
M’agradaria ser
conscient de la realitat, i saber-la explicar tal i com és, però m’adono que
això és complicat. La realitat, com les
cebes, té múltiples capes; la realitat és un calidoscopi, té moltes maneres de
ser mirada. I, a més, la manera de veure algunes coses canvia a mesura que fas
anys...
Saber trobar la
pròpia manera de veure i d’explicar-se a una mateixa com et veus a tu mateixa,
com veus els llibres o com veus el món... és probablement trobar allò que en
diuen “la veu” de l’escriptor. I, si se’t concedeix d’haver trobat aquesta veu,
no hauries de tenir dubtes...
2 comentaris:
això de ser objectiu es complicat, cadascú hi posa la seva (anti)(sim)patia
Ara no entenc si això és una indirecta...
De totes maneres, hi ha blocaires que som més simpàtics i alegres que les maraques de Machín, vamos...
Publica un comentari a l'entrada