dilluns, 16 de març de 2015

La veu tranquil·la

De vegades no ho veig clar... No veig clar que tingui dret a estar-me tranquil·lament aquí escrivint mentre el món està com està...

Tot i què escriure és una de les poques (i millors) coses que es poden fer que realment funcionen, no per lluitar contra la injustícia del món (això per desgracia no té remei), sinó per explicar-nos a nosaltres mateixos com és aquest món.

Amb la meva escriptura mai no he aspirat a “canviar el món”, però sí a ser conscient de les coses, i a transmetre aquesta consciència...

M’agradaria ser conscient de la realitat, i saber-la explicar tal i com és, però m’adono que això és complicat. La realitat, com  les cebes, té múltiples capes; la realitat és un calidoscopi, té moltes maneres de ser mirada. I, a més, la manera de veure algunes coses canvia a mesura que fas anys...

Saber trobar la pròpia manera de veure i d’explicar-se a una mateixa com et veus a tu mateixa, com veus els llibres o com veus el món... és probablement trobar allò que en diuen “la veu” de l’escriptor. I, si se’t concedeix d’haver trobat aquesta veu, no hauries de tenir dubtes...


2 comentaris:

pons007 ha dit...

això de ser objectiu es complicat, cadascú hi posa la seva (anti)(sim)patia

Clarissa ha dit...

Ara no entenc si això és una indirecta...

De totes maneres, hi ha blocaires que som més simpàtics i alegres que les maraques de Machín, vamos...