Tornant la tema de
llegir o no llegir a Borges, o de llegir o no llegir alguns dels contes de
Borges, específicament, m’ha quedat un detall al tinter, i amb això acabo.
He observat que hi ha alguns lectors de
Borges a qui enfrontar-se a la immensitat de l’apetència de saber que és
l’escriptura de Borges els fa sentir frustrats. Són lectors a qui Borges no
entusiasma, però a qui tampoc deixa indiferents; simplement s’adonen que ells
mai podran saber tot allò. És una safata de pastissets, però hi ha massa
pastissets, ells no podran menjar mai tants pastissets...! Allò no és per
ells... Treuen el cap pel penya-segat i miren al mar, que és l’infinit, i no
els fa cap mena de gràcia. I se senten frustrats, es clar.
És a dir, s’ha de
llegir a Borges, sobretot alguns dels seus contes, però sempre tenint molt
present que Borges és Borges, i que nosaltres som nosaltres... I que, si bé el
què explica és l’infinit, nosaltres som limitats... No oblidar-nos d’això
simplifica molt les coses a l’hora de fruir de la lectura i no sentir-nos
frustrats.
3 comentaris:
Veus? Ara amb això dels pastissets igual l'he pifiat... No me n'havia recordat...! Això volia dir amb el tema que de vegades sense voler es fan pifies.
A Borges el citen molts (a través de Sant Google) i el llegeixen pocs, de fet, cada vegada que he publicat traduït al català algun conte o escrit d'ell, ha tIngut poc ressó i menys comentaris de l'habitual.
SALUT
Em sembla que deu ser veritat això de que és "verí per a la taquilla".
És una lectura difícil.
Publica un comentari a l'entrada