No us hi heu
fixa’t? Els blocs es podrien dividir en dos grups: els que publiquen fotos del
seu autor o autora, i els que no. Entre aquest darrers hi ha els que poden
publicar fotos o imatges, alguna tirada fins i tot pel propi autor, però en els
que en cap cas hi ha la imatge de la persona que les fa. Entre aquests darrers
també hi ha els que no publiquen imatges, de cap mena, només el text (fosc sobre
blanc), com un estol d’orenetes petrificades.
Potser per la
malaltia, jo no crec en les fotos, no m’agrada fer-ne, ni m’agrada que me’n
facin.
Jo crec
fanàticament en el text, en el paràgraf, en les frases, en les paraules, en les
lletres... Les imatges vindrien a distreure. El que s’ha de treballar és el
text, és això el què et pot convertir de mer redactor en algú capaç de dotar de
consistència la parrafada, i fer-te escriptor.
Però ja entenc que
no tothom ha de voler tenir un blog per sentir-se escriptor, i també que hi ha
els que pensen que la poesia és fer-se una foto cap per avall. No tic res a dir
sobre això.
Sempre s’ha dit que
una imatge val més que mil paraules. Però a mi el que m’interessa són les mil
paraules. O les cinc-centes, tampoc és qüestió de fer-se pesada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada