diumenge, 5 d’octubre del 2014

Pensaments

Em ronda pel magí començar a escriure una novel·la. Però... dubto... I si no sóc capaç d’escriure res que valgui la pena? ... una novel·la bona? ... una novel·la que “arrasi amb tot”?

Haig de llegir molt, encara.

I escriure molt més.

I practicar amb la narració, que ja m’adono que no és lo meu...

L’ideal seria engiponar una narració inventada que passes per real, i que enganxés; una bona novel·la ha “d’enganxar”.

* * *

L’altre dia una periodista deia per la ràdio que li encantava ser ella sola amb les mans damunt el teclat de l’ordinador, “creant”. Havia escrit un text que considerava una novel·la, i amenaçava de repetir-ho! Escrivint se sentia com si realment fos mestressa de la seva vida...

* * *

La solitud de la persona que escriu. Això no té glamour, ni ven, ni aprima!

* * *

Escriure, al cap i a la fi, és tenir alguna cosa a dir, i dir-la...

[Genial, gran frase, així anem bé... Amb frases com aquesta ben segur que “arrasaràs amb tot”!]


 [Ui, ui, veig que estàs molt verda, encara...]