Em ronda pel magí
començar a escriure una novel·la. Però... dubto... I si no sóc capaç d’escriure
res que valgui la pena? ... una novel·la bona? ... una novel·la que “arrasi amb
tot”?
Haig de llegir
molt, encara.
I escriure molt
més.
I practicar amb la
narració, que ja m’adono que no és lo meu...
L’ideal seria
engiponar una narració inventada que passes per real, i que enganxés; una bona
novel·la ha “d’enganxar”.
* * *
L’altre dia una
periodista deia per la ràdio que li encantava ser ella sola amb les mans damunt
el teclat de l’ordinador, “creant”. Havia escrit un text que considerava una
novel·la, i amenaçava de repetir-ho! Escrivint se sentia com si realment fos
mestressa de la seva vida...
* * *
La solitud de la
persona que escriu. Això no té glamour, ni ven, ni aprima!
* * *
Escriure, al cap i
a la fi, és tenir alguna cosa a dir, i dir-la...
[Genial, gran
frase, així anem bé... Amb frases com aquesta ben segur que “arrasaràs amb
tot”!]
[Ui, ui, veig que estàs molt verda,
encara...]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada