dimarts, 16 de setembre del 2014

L’evidència de l’evident

Dic moltes evidències, ja ho sé. (Això fa ràbia a alguns). L’únic que puc dir com a justificació és que intento dir el que penso. Això de vegades són aquelles frases evidents a les que tothom pot arribar amb un pèl de generositat i sentit comú. Res de l’altre món. Tot ha estat dit, tot ha estat escrit, tot ha estat llegit. I si es repeteixen les mateixes evidències com cada matí d’hivern es repeteix la mateixa gebrada és perquè existim, i l’existència té una part que és comuna per cada ser que existeix. L’existència ens porta a voler-nos exercitar en el llenguatge, i a procurar que, encara que en escriptura tot hagi estat dit, quan ho diguem nosaltres novament, encara que sigui una evidència, no soni a buit. Ens repetim, escrivim evidències, però la vida es repeteix, i la comprenem per evidències.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Evidencial estimat Watson xD