diumenge, 21 de setembre de 2014

Més evidències

Tornant a això de si dic o no dic evidències al blog, una cosa que sense que jo me n’adoni pot influir en el què explico podria ser que tinc poques persones amb les que parlar de viva veu a la vida real, les podria comptar amb els dits d’una mà. I les persones amb les que puc parlar de llibres habitualment, no les puc ni comptar... són incomptables... perquè no n’hi ha cap. (Alguna conversa superficial en alguna llibreria i para de comptar).


Per això la oportunitat que se’m transmet de publicar al blog tot allò que penso, també sobre llibres, encara que siguin només evidències i no interessi a ningú, es rebuda per les meves fràgils fibres mentals com manà del cel. Potser sí, com va dir algú, (algú que treballava en un diari!), tot allò que es publica als blogs sobre llibres hauria de quedar difuminat en una conversa de bar, però jo, que no vaig a bars, i menys encara a aquests bars on pel que es veu es tenen llargues i profundes converses sobre llibres (?), agraeixo la oportunitat d’expressar-me en aquest bar virtual que són els blogs i on sí que s’hi parla de debò de llibres. D’aquí a farcir-ho tot d’evidències i llocs comuns sense importància, com si fossis al bar, hi ha un pas, però com a mínim et desfogues. Escriure, al cap i a la fi, és això.