El què em preocupa
dels blogs és que no dono l’abast... N’hi ha tants, i amb tants posts... Si ja
abans, quan no existia internet, i només existien els llibres de paper,
pretendre llegir-se’ls tots ja era desafiar l’infinit (és a dir, una tasca
impossible), imagineu-vos ara com s’ha complicat la cosa amb l’afegit dels
blogs... I en alguns he llegit coses que cap llibre hauria dit perquè no
l’haurien publicat mai, es consideraria xafarderia sense importància... O sigui
que si no hagués passat per aquell blog en concret per casualitat en aquell
moment concret m’ho hauria perdut... I això tampoc es excusa per plegar de
llegir llibres.
Ara a l’únic que
aspiro és anar picotejant una mica d’ací una mica d’allà, i que la casualitat
m’inspiri per seleccionar els posts que sí llegiré... Perquè, realment, no es
pot fer seguir tot... I demanar una lectura pausada, no deglutidora i
reflexiva... a internet!, ja és fer volar uns coloms que abans es llegien d’una
altra manera... Abans es llegia d’una altra manera.
2 comentaris:
Dono per descomptat que els posts del meu bloc son dels inspiradament seleccionats ;)
Són prou interessants...
Publica un comentari a l'entrada