Llegeixo en una
entrevista a un escriptor que per escriure necessita estar connectat a
internet. En canvi l’altre dia un altre escriptor deia que per escriure
necessitava silenci absolut, que escriure amb música era com escriure begut o
drogat... Ningú ha fet l’estudi de quant de te, quanta dextrosa, quant alcohol
o tabac hi ha darrera d’algunes obres mestres impepinables. Amb la bogeria,
l’afecció a substàncies “que ens obrin el llindar” del misteri productiu és un
dels clàssics dels escriptors de tots els temps...
Sembla que un dels
mals dels nostres temps cibernètics és que les persones tenen problemes per
concentrar-se, i no només els escriptors o els lectors... Un expert en
tecnologia de Sillicon Valley s’ha tret el mòbil per això, els continus imputs
de l’aparell l’impedien concentrar-se... Si un que està al rovell de l’ou d’això
de la tecnologia ja pensa així, imagina’t un simple mortal...
Sembla que una
educació analògica encara es bona per enfrontar-se al món digital...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada