El gran paisatge escrit

Escolto per la ràdio un periodista que diu que els grans temes de la literatura, per ell, són, per aquest ordre: la mort, l’amor, i la bogeria.

Jo, personalment, penso que els grans temes de la literatura, de la novel·la en concret, són les relacions humanes, el pas del temps per les persones, i el pas del temps en les relacions entre les persones.

La mort és un gran tema, però se’ns presenta “mutilat”, perquè només podem saber del cert el que hi ha abans; ningú ha pogut escriure sobre el que hi ha després, encara.

L’amor... tema inesgotable, interminable... És molt difícil escriure res de nou sobre l’amor...

I la bogeria... Seria el meu tema, però no per tòpic literari, sinó per experiència vital... Però de vegades no s’està preparada per parla d’alguna cosa abans que els fils catàrtics del temps hagin fet el seu curs guaridor... En parlaré, però més endavant... potser sense publicar-ho...

I això de les relacions humanes, el pas del temps per les persones, i el pas dels temps en les relacions entre les persones... Això són els “llaços imaginaris” dels que representa que m’agradaria que anés el blog, però que ja sóc conscient que no ho aconsegueixo. D’això hauria d’anar aquesta famosa novel·la que voldria (ai) escriure...

Hauria de ser així.