dijous, 4 de setembre de 2014

Com aquella que espera

Tornant al llibre sobre la depressió, una altra cosa que m’ha cridat molt l’atenció és que tots els casos clínics de pacients se solucionen o milloren... Tots menys un, en què la pacient es deixada per impossible: és la filla d’uns que tenen títol nobiliari, i que vol un marit de la seva categoria social. (Sense ser ni jove, ni guapa, ni pel que es veu gaire intel·ligent; haver llegit moltes revistes del cor és tot el seu bagatge).

Em sembla curiosíssim que aquest sigui l’únic cas que no se soluciona, i que sigui posat com a exemple de “vida depressiva”. Altres casos que afecten a persones més humils i sense tantes pretensions en el món de les aparences, que també semblaven difícils, s’acaben solucionat més o menys bé, en canvi aquest no. Em sembla molt curiós i significatiu...