Els periodistes són persones que tenen venuda la seva capacitat per expressar-se bé, sigui oralment o per escrit; generalment la tenen venuda al poder.
Els escriptors de best-sellers són persones que tenen venuda la seva capacitat per escriure de manera entretinguda; generalment la tenen venuda al mercat, al públic, a l’art de masses.
Perquè algú compri la teva capacitat per expressar-te bé cal saber-ne molt. Tots els que tenen venuda la seva capacitat per expressar-se bé, en saben molt, i sobretot saben mantenir-se dins el registre que demana el mitjà en què es venen.
O sigui que gairebé només pots guanyar-te la vida com a escriptor si saps expressar-te molt bé i si tens venuda la teva capacitat de saber-ne molt.
* * *
El que sembla que de vegades s’oblidi és que, encara que no et guanyis la vida escrivint, i no en sàpigues prou perquè algú vulgui comprar la teva capacitat, o no vulguis escriure en el registre que té sortida comercial, pots escriure igual, per tu mateix, el que tu vulguis...
I aquesta és la raó per escriure: poder escriure el que tu vulguis, el que necessitis escriure.
I aquí és on entra aquest invent meravellós del segle XXI que són els blogs, que permeten publicar el que escrius per tu mateix; abans arribar als lectors sense passar pel filtre del poder o del mercat era molt més difícil. I això ho dic fins i tot sabent que els blogs ja no estan de moda i que la majoria tenim pocs lectors, inclòs el meu. Sempre he pensat que és millor tenir pocs lectors, però tenir-ne algun, que tenir allò escrit guardat en un calaix. Potser ningú et llegeix, però si ho tens publicat hi ha la possibilitat que algú, un dia o altre, ho llegeixi. Això és fantàstic. Sens que el que escrius no es perd.
O sigui que per guanyar-te la vida escrivint ho has de fer molt bé i t’has de saber vendre al poder o al mercat, però per només expressar-te no cal ni que ho facis molt bé ni cal que et venguis. Et pots permetre el luxe de ser micro-minoritari.
6 comentaris:
Jo la veritat és que estic d'acord amb el que escrius
ets una gran escriptora de veritat, m'encanta el teu blog. felicitats
gràcies noies!
No creguis, a vegades els compradors adquireixen, i jo diria que molt sovint, mercaderia de baixa qualitat que aconsegueixen tornar a vendre, en poca o gran quantitat, a altres compradors poc exigents o a qui no fa res menjar-se qualsevol cosa.
Davant de certs productes -de qualsevol tipus- que hi ha en el mercat, un es pregunta com és que es venen i es compren; la conclusió, per bé que fots fer hipòtesis diverses, és que el món és un misteri.
... Pere, una cosa és la qualitat literaria i l'altra la qualitat com a producte que té sortida, que pot ser molt més dolenta... quan dic fer-ho bé vull dir més aviat al capacitat de fer productes amb sortida comercial, més que amb qualitat litaraia... la qualitat comercial també és una cosa que s'ha de saber fer i té el seu mèrit...
... jo aspiro a tenir qualitat literària, però si sapigues tenir qualitat comercial i fer un best-seller tampoc hi faria fàstics, sincerament
Publica un comentari a l'entrada