dissabte, 12 de novembre del 2011

Al detall

Els periodistes són persones que tenen venuda la seva capacitat per expressar-se bé, sigui oralment o per escrit; generalment la tenen venuda al poder.

Els escriptors de best-sellers són persones que tenen venuda la seva capacitat per escriure de manera entretinguda; generalment la tenen venuda al mercat, al públic, a l’art de masses.

Perquè algú compri la teva capacitat per expressar-te bé cal saber-ne molt. Tots els que tenen venuda la seva capacitat per expressar-se bé, en saben molt, i sobretot saben mantenir-se dins el registre que demana el mitjà en què es venen.

O sigui que gairebé només pots guanyar-te la vida com a escriptor si saps expressar-te molt bé i si tens venuda la teva capacitat de saber-ne molt.

* * *

El que sembla que de vegades s’oblidi és que, encara que no et guanyis la vida escrivint, i no en sàpigues prou perquè algú vulgui comprar la teva capacitat, o no vulguis escriure en el registre que té sortida comercial, pots escriure igual, per tu mateix, el que tu vulguis...

I aquesta és la raó per escriure: poder escriure el que tu vulguis, el que necessitis escriure.

I aquí és on entra aquest invent meravellós del segle XXI que són els blogs, que permeten publicar el que escrius per tu mateix; abans arribar als lectors sense passar pel filtre del poder o del mercat era molt més difícil. I això ho dic fins i tot sabent que els blogs ja no estan de moda i que la majoria tenim pocs lectors, inclòs el meu. Sempre he pensat que és millor tenir pocs lectors, però tenir-ne algun, que tenir allò escrit guardat en un calaix. Potser ningú et llegeix, però si ho tens publicat hi ha la possibilitat que algú, un dia o altre, ho llegeixi. Això és fantàstic. Sens que el que escrius no es perd.

O sigui que per guanyar-te la vida escrivint ho has de fer molt bé i t’has de saber vendre al poder o al mercat, però per només expressar-te no cal ni que ho facis molt bé ni cal que et venguis. Et pots permetre el luxe de ser micro-minoritari.

6 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Jo la veritat és que estic d'acord amb el que escrius

jaka ha dit...

ets una gran escriptora de veritat, m'encanta el teu blog. felicitats

Clarissa ha dit...

gràcies noies!

miquel ha dit...

No creguis, a vegades els compradors adquireixen, i jo diria que molt sovint, mercaderia de baixa qualitat que aconsegueixen tornar a vendre, en poca o gran quantitat, a altres compradors poc exigents o a qui no fa res menjar-se qualsevol cosa.

Davant de certs productes -de qualsevol tipus- que hi ha en el mercat, un es pregunta com és que es venen i es compren; la conclusió, per bé que fots fer hipòtesis diverses, és que el món és un misteri.

Clarissa ha dit...

... Pere, una cosa és la qualitat literaria i l'altra la qualitat com a producte que té sortida, que pot ser molt més dolenta... quan dic fer-ho bé vull dir més aviat al capacitat de fer productes amb sortida comercial, més que amb qualitat litaraia... la qualitat comercial també és una cosa que s'ha de saber fer i té el seu mèrit...

Clarissa ha dit...

... jo aspiro a tenir qualitat literària, però si sapigues tenir qualitat comercial i fer un best-seller tampoc hi faria fàstics, sincerament