dilluns, 15 d’agost del 2011

Espasa i escut

Els llibres Un altre pas de rosca i Al castell d’Argol tenen en comú que es consideren llibres de por. El llibre del desassossec no es considera de por, però algú el va definir com un llibre de “terror existencial”. El llibre El ayudante, de Robert Walser, no és pot considerar de cap manera de por, però genera una angoixa difusa que té molt a veure amb el que provoca l’angoixa als llibres anteriors.

Què tenen en comú aquest llibres?

Doncs l’absoluta i aclaparadora solitud del o de la protagonista. No es només que la persona que ens narra l’acció no tingui família, amics o ningú amb qui parlar... és que està situat o situada en una mena de closca d’aïllament que li impedeix comunicar-se amb els altres... ningú l’estima de debò ni la persona que narra té ningú per qui preocupar-se íntimament i ser correspost. Això és el que fa por realment i el que és angoixant d’aquests llibres...

Les alienacions de la modernitat ens aboquen, en la nostra societat, a la solitud, i pots estar casat i tenir fills i sentir-te molt sol o sola. En el nostre món es nota molt la solitud perquè es tracta d’un món compulsivament emissor, en que tothom lluita per explicar la seva batalleta, però poca gent es para a escoltar les batalletes dels altres. Ja us ho vaig dir una vegada: proveu d’escoltar a les persones del vostre voltant i veure-ho que això fa meravelles. Fins i tot està demostrada la curació dels mals mitjançant la possibilitat de ser escoltat; es diu psicoanàlisi, i s’ha de pagar com un luxe més en aquest nostre món alienat.

Precisament perquè les persones del nostre món només pensem en emetre, i no en escoltar, hi ha poca gent que llegeixi. Llegir un llibre és escoltar el que ens vol dir. Tenim dificultats en escoltar què ens volen dir els antics, i en canvi tots pensem en escriure un best-seller, es a dir, en ser emissors al màxim nivell possible, i fins i tot arribem a pensar que ho podem aconseguir sense haver escoltat res: sense haver escoltat a la gent, sense haver llegit cap altre llibre...

Però hi ha una diferència entre els best-sellers i els llibres de la llista que he fet abans (a part de la nefasta qualitat literària de la majoria de best-sellers): així com els llibres dels que he parlat ens presenten l’absoluta solitud i l’atzucac en què viu el seu personatge, els best-sellers acostumen a tenir en comú que ens presenten unes relacions humanes idealitzades, en que els protagonistes mai no estan sols, o ho poden estar durant una estona però llavors se soluciona. O fins i tot poden acabar acceptant la seva solitud i no viure-ho ja com un mal, perquè s’adonen que algú els ha estimat. Sembla que donar aquest missatge positiu que els éssers humans en el fons no estem sols perquè sempre hi ha algú altre (que de vegades pot no ser explícit), fa que un llibre, per dolent que sigui, connecti amb el públic.

Però, on vull anar a parar amb això? Doncs simplement a aconsellar a qui se senti en l’estat en que se senten els protagonistes dels llibres que citava al començament (en aquesta angoixa de no tenir ningú), que es posi a llegir. Mai s’està sol amb un bon llibre al costat. I em direu: podent tenir caliu humà, qui pensa en llegir? Jo vull caliu humà, no lectures! Tot arribarà, però mentrestant ve que us heu d’entretenir! Quan una persona ha tingut una accident, mentre és a l’ambulància li fan les primeres cures, no? No s’esperen a arribar a l’hospital perquè llavors potser ja no hi serà... Doncs això és el mateix: llegir com una “cura d’emergència”, com unes primeres cures contra la solitud mentre s’arriba a l’hospital, es a dir, mentre s’espera conèixer algú que et curi de debò, encara que en el fons sàgigues que és molt difícil que això passi. Per què us penseu que beu o que es droga la gent? Doncs per això mateix, perquè no poden suportar la solitud, no poden suportar no tenir ningú que es preocupi vertaderament per ells. Doncs abans de caure en segons quines addiccions, va més bé caure en l’addicció als llibres, no trobeu?

Llegir no us solucionarà la vida, però us pot fer volar... (i us pot fer passar més bé l’angoixa de la solitud...). Però sempre tenint en compte que em vingut a aquest món a aprendre a estimar als altres (que no es lo mateix que a permetre que els altres s’aprofitin de nosaltres), no a llegir per llegir, i que llegir és vàlid quan ens ajuda a això, a entendre més bé els altres. Llegir pot ser un refugi i un camí d’aprenentatge, però no pot substituir el contacte humà.

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Durant molts anys de la meva vida em vaig sentir molt més còmoda i acollida dins els llibres que llegia que no pas amb la gent de fora els llibres....cert que no substitueixen res però ajuden molt! m'ha agradat molt el teu post i com ho expliques i el que contes...
El món està molt malament i en part crec que és perquè actualment hi ha poca gent que llegeix...llegir ens obre la ment...

Clarissa ha dit...

gràcies per les teves paraules, Elvira