Me’n recordo que Emma Bobary, abans de la “caiguda” en el luxe i els homes, volia al mateix temps morir-se i anar a viure a París... jo, en aquest moments, en l’any que s’acaba, voldria al mateix temps morir-me i no parar d’escoltar programes esportius per la ràdio. Ni tan sols música clàssica, només programes esportius... Ara, mira que si jo caic “en el luxe i els homes”, serà digne de ser vist...
dijous, 30 de desembre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Ja seria hora d'una mica de sexe en aquest blog...
ja ens explicaràs....si vols és clar...ja sé que és un tòpic però no me'n puc estar de desitjar-te que l'any que demà comença et sigui bo i ple de lectures i escrits i de tot allò que et sigui profitós!!!
gràcies Elvira, bon any per tu també!!!
Publica un comentari a l'entrada