dilluns, 13 de setembre de 2010

Agradable sorpresa

A que no endevinaríeu mai quin llibre estic llegint? Va, us ho diré: Com parlar dels llibres que no hem llegit, de Pierre Bayard. L’estic gaudint moltíssim. Il·lustrant-ho amb exemples extrets del cinema i la literatura (molt ben trobats), l’autor va desgranant les seves teories... La idea principal d’aquest llibre és que, encara que llegim molt, sempre serem no-lectors d’una gran quantitat de llibres, llibres dels que podem haver de parlar... però, gràcies al lloc que ocupen aquest llibres a la “biblioteca col·lectiva”, ens en podem fer una opinió orientativa i ensortir-nos-en com si els haguéssim llegit. Es demostra que el concepte mateix “d’haver llegit un llibre” té uns límits borrosos, molt borrosos. Parla del “llibre pantalla” (imatge o record o idea que ens fem d’un llibre sense haver-lo llegit realment o sense recordar-lo), del “llibre interior” (combinació de la nostra personalitat, de les lectures que ens estimen i del que realment aprofitem d’un llibre; el que és aquell llibre per nosaltres), i del “llibre virtual” (espai de trobada que compartim amb totes les persones de la nostra cultura a l’hora de parlar d’un llibre determinat). L’autor demostra que es pot ser un no-lector ben informat i semblar tothora una persona llegida. Però, encara que sembli el contrari, aquest llibre és una defensa aferrissada de la lectura i de llegir de debò els llibres que ens agraden, ja que no els podem llegir tots... Un llibre que m’ha sorprès i encantat, i que ve a posar un ciri més a l’altar en que en la nostra societat tenim els llibres, a la “sacralització” del llibre i al prestigi que té la lectura sense que gaire ningú la practiqui, i que segur que pot semblar una actitud exagerada a més d’un. Ara, que s’arribi al punt de poder parlar dels llibres sense que calgui haver-los llegit, i això és possible segons aquest llibre... no demostra una carència fonamental en la nostra societat? És un símptoma més d’allò que diuen que “la societat està malalta”? Doncs no sé si està malalta o no, però m’adono que la gent mira la tele com mai...

1 comentari:

jaka ha dit...

m'ho vaig passar molt be llegint aquest llibre, el vaig trobar molt divertit.

:D