diumenge, 12 de setembre del 2010

Falses promeses

L’Aniset em va dir que parlava alemany.

Tinc una veïna que es guanya la vida parlant alemany. Li vaig demanar a l’Aniset que m’agradaria sentir-lo parlar amb ella.

De cop, va resultar que ja no sabia parlar alemany.

Suposo que, si l’hagués conegut prou, m’hagués adonat que era així en tot... Molta terra a l'Havana...

2 comentaris:

josep maria ha dit...

Un bon comentari que ens fa pensar!
Moralitat:
Mirar de ser menys fantasmes mostrar-nos, fins i tot a nosaltres mateixos, tal com realment som. Això també en allibera i ens permet una comunicació més autèntica amb els altres.

Anònim ha dit...

Al final, la veritat sempre s'acaba sabent. El temps acaba col·locant a cadascú la seu lloc. El que fa ràbia, és que això ens pot provocar desil·lusions. No tothom és el que en un principi sembla.