L’art de tenir raó

L’altre dia, escoltant un programa de radio que normalment no escolto, em va sembla que el presentador era molt cridaner i que l’únic que l’interessava era tenir convidats per poder discutir-hi, i, sobretot, per poder tenir ell la raó. Aquesta és la impressió que em va fer: que aquell presentador tenia aquell programa i convidava a aquella gent per poder tenir raó sempre ell. Ho vaig trobar... què voleu que us digui...

Però... pensant, pensant... se m’ha acudit que potser això també és una mica el que faig al blog. Al blog sempre tinc raó i ja fa temps que ningú em discuteix res del que dic. Algunes persones potser no estan d’acord en algunes coses, però no m’ho faran pas saber! Al contrari, sempre que algú em diu alguna cosa, em corrobora i està d’acord en mi... (que no ho trobo pas malament, rebre aquesta mena de comentaris, tot i que em sembla que són una mica irreals...) Però, normalment, gent que no estigui d’acord amb mi i que m’ho faci saber, n’hi ha ben poca. Per tant, podríem dir que jo també tinc el blog pel mateix motiu que té el programa el cavaller abans mencionat: per tenir raó! I, a més, es que m’encanta tenir raó. Ara, aquest afany per tenir raó el trobo... què voleu que us digui...