dissabte, 14 de novembre de 2009

Vulnerabilitat

Ahir sentia en una tertúlia que hauríem de vigilar el que diem sobre nosaltres mateixos a la xarxa. Posaven com a exemple el llibre de cares, en que molta gent explica sense cap mena de vergonya què farà l'endemà, on serà i amb qui, i que això pot portar més d’un problema perquè no sempre es pot controlar qui se n’assabenta. No van parlar de si els blogs podien ser perillosos (sembla que els blogs ja estan passats de moda), però, encara que les dades sobre tu mateixa que poses en un blog no siguin les mateixes que posaries al llibre de cares, i que el blog tingui una clara intenció literària, és evident que diu molt de com ets tu com a persona, els teus gustos, les teves relacions... y fins i tot coses tan íntimes com els teus somnis, les teves pors... El que vaig sentir en aquesta tertúlia em va fer plantejar fins a quin punt m’estic fent vulnerable explicant el que explico. Fins a quin punt estic donant massa informació sobre mi a qualsevol desconegut que em podria trobar pel carrer. Això em preocupa una mica, i el fet que fins ara no m’hagi trobat ningú que m’hagi fet mal a partir d’això no vol dir que una cosa com aquesta no pugui passar en el futur. Compensa la satisfacció de desfogar-me la vulnerabilitat a la que m’exposo? La meva necessitat d’expressió és profunda i no només tinc moltes ganes d’explicar coses sobre les petiteses de la meva vida a la xarxa, sinó que hi sóc addicta, i si estic uns quants dies sense publicar ja sento com un malestar. L’ideal seria escriure i que només ho llegís gent desconeguda a l’altra punta de món. Que de fet, em sembla que ja és el que passa, però es clar, allò publicat continua pul·lulant per aquí... Qui em diu que qualsevol veí no...? En fi. Que a partir d’ara procuraré mirar-m’hi una mica més a l’hora d’explicar segons què... no fos cas. I se m’acudeix... però això no és just el contrari del que tenia intenció fer en aquest (tan anunciat) blog nou?