Cert personatge d’aquest país, quan el van descobrir, es va quedar sol. Va resultar que ningú el coneixia, ningú hi tenia res a veure, ningú en volia saber res. Va semblar que no li quedaven gaires amics. En canvi, encara que públicament no li quedin amics, els astres s’han alineat d’una manera que li han estalviat la presó, i no crec que l’arribi a trepitjar mai.
A dues altres persones que també havien estat algú en aquest país també els van maldades. Curiosament, tothom es declara “amic” seu, i a aquest amics no els fa vergonya dir en públic que ho són. Però en canvi, són a la presó i no en sortiran a curt termini.
Això em fa reflexionar sobre la naturalesa de l’amistat i del poder... Potser del que es tracta no és de tenir amics, sinó de tenir gent que et degui favors... Diu que qui te amics menja coca, i qui no en té es fa refotre. Sembla que en aquests casos la cosa és ben bé al revés...
A dues altres persones que també havien estat algú en aquest país també els van maldades. Curiosament, tothom es declara “amic” seu, i a aquest amics no els fa vergonya dir en públic que ho són. Però en canvi, són a la presó i no en sortiran a curt termini.
Això em fa reflexionar sobre la naturalesa de l’amistat i del poder... Potser del que es tracta no és de tenir amics, sinó de tenir gent que et degui favors... Diu que qui te amics menja coca, i qui no en té es fa refotre. Sembla que en aquests casos la cosa és ben bé al revés...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada