dijous, 12 de novembre de 2009

Tinc una doble

Ja quan anava a l’institut, recordo que uns companys de classe em van dir que havien vist una noia que era igual que jo. No hi vaig donar massa importància. Però darrerament, dues persones diferents l’han vista, a aquesta noia (en un cas confonent-la amb mi) i encara és igual que jo, pel que es veu. I jo em pregunto... quinze anys! i encara porta els cabells iguals que jo? Quinze anys! i s’ha engreixat de les mateixes parts on jo m’he engreixat? M’agradaria trobar-me-la i dir-li quatre coses: que s’ha cregut d’anar pel món amb el meu aspecte? Però en fi, encara que visquem allà mateix, sembla que si en quinze anys no ens hem trobat no ens hem pas de trobar en el futur. De debò que m’agradaria trobar-me-la! (Ostres, ara em ve al cap que la Puck també tenia una doble...) Estic segura que la clau és el pentinat i que les persones que ens han confós ens han vist d’esquenes... Haig de córrer a la perru a tallar-me els cabells? I estic temptada... En fi, que protesto enèrgicament. Jo que em pensava que era única, i mira, estic “repe”!