diumenge, 3 de gener de 2016

Tres notes breus

Tornant al llibre de què us parlava diumenge passat Contar la música, llegir aquest llibre (també escoltar una entrevista del programa Solistes, la filosofia a l’hora d’entrevistar és semblant en el llibre i en el programa de ràdio; per filosofia a l’hora d’entrevistar vull dir que una aprèn escoltant/llegint). Doncs aquestes entrevistes són com entrar a la mena de lloc on m’agradaria viure –no sé si hauria de dir món imaginari-, el país de la cultura que inclou la música... Els entrevistats saben moltíssim de tot... I escoltar-los és una afirmació de la individualitat i una nota de tenir idees pròpies enmig de la superficialitat i gregarisme que fomenten normalment els mitjans de comunicació...

És un llibre que no té intriga, evidentment, no és una novel·la, però sí que les successives entrevistes creen com un crescendo.


Jo no tinc idees comunistes (parlo de la part final del llibre), però si una cosa com aquestes orquestres funciona, i millora el món com una realitat palpable,  doncs s’ha de reconèixer la feina ben feta que fan...