diumenge, 17 de gener de 2016

Divulgant veritats

He acabat el llibre de Fernando Trias de Bes, El libro prohibido de la economía, (en castellà). Es tracta d’un llibre senzill i  amè, sense pretensions, que m’ha agradat.

Davant aquest llibre em ve al cap una frase que no sé si l’he escoltat per la ràdio que diu “l’economia és una manera de regular comportaments”. Al llibre aquesta frase no surt –em sembla-, però crec que s’ha tingut molt en compte a l’hora d’escriure’l, no sé ben bé perquè; més que una certesa, es tracta d’una intuïció.

Tres coses que en destacaria de totes les idees que hi he llegit:

La primera. El poder (no els polítics, sinó el vertader poder – digueu-li “els mercats”), no vol que estalviem. D’això en concloc que s’ha d’estalviar; si es pot, es clar.

La segona. Les bones secretaries no parlen ni expliquen batalletes de les empreses en què treballen o han treballat. Conclusió: jo no sóc una bona ex-auxiliar administrativa.

La tercera. No convertir-nos mai en empresaris per auto-emplear-nos, sinó intentar esdevenir empresaris només quan es tingui fusta, mentalitat, il·lusió... i una certa capacitat per fer càlculs. Aquesta afirmació em sembla molt important en el món en què vivim en què tantes persones capitalitzen l’atur per posar un bar; per fer rutllar un bar també se n’ha de saber (de fer rutllar un bar).

Llegir aquest El libro prohibido de la economía em fa adonar que hi ha coses que són tan indignants...

... que és molt més còmode passar de llarg, obrir una cerveseta, endollar-se a la tele, passar de tot i viure ignorant-les...