dijous, 24 de desembre del 2015

Evidències i obvietats, com sempre

Se sap que hi ha qui és al·lèrgic a la monotonia que representa qualsevol tipus de constància.

També és evident que qui té un blog durant un llarg període de temps i el va actualitzat és una persona constant, com a mínim en això.

Però en aquesta vida no hauria de ser obligatori ser constant en res; la constància s’hauria de poder escollir segons el temperament de cadascú.


Jo em considero constant, però sé que hi ha qui té un caràcter més tastaolletes, i tampoc em sembla malament. L’important, em sembla, és que cadascú sigui conscient de la seva veritat, que sapiguem nosaltres mateixos com som  o no som, i que en la mesura del que poguem ho sàpiguen aquells qui ens acompanyen en el nostre camí per la vida.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

jo sóc constant, per tan la gent constant som els millors, visca els constants!

Elfreelang ha dit...

jo no sé si sóc o constant ....però et felicito el Nadal Clarissa i et desitjo el millor per a tu abraçades!

Clarissa ha dit...

Gràcies Pons i Elvira! Bon Nadal!