Dic que valoro molt
la organització... però ara resulta que se m’ha acabat la llista de posts ja
escrits a punt de ser publicats... (o gairebé). És a dir, que a partir d’un determinat moment el que publico ho
hauré d’anar improvisant dia a dia... M’hauré atrapat. Això em fa sentir com
una trapezista que estigués saltant sense xarxa...
En general,
m’agrada tenir els posts escrits previstos amb alguns dies d’antelació, per si
hi ha alguna cosa que s’hagi de corregir. Però també és veritat que el que diu
vertaderament el post no es trasllueix fins que el post s’ha publicat... Cosa
que de vegades em fa molta ràbia i és de bon tros el què em produeix més
maldecaps d’això del blog... És com una mena de màgia dels significats que no
controlo ni de bon tros, i que em fa més por que una pedregada... Es l’etern
vascular entre el dir la veritat i la possibilitat de dir més coses de les què vols dir... o de les
que s’haurien de dir.
En fi, a veure si
se m’acudeixen més coses i puc tornar a tenir una llista interminable de posts
a punt de ser publicats, i puc tornar a tenir-ho tot sota control. (De totes
maneres, una cosa com un blog mai es té sota control, descobreixo –sic- deu
anys després... Abans també escrivia i em pensava que tenia domesticada la meva
escriptura... Però aquesta mateixa escriptura alimentant un blog... això ja és
una altra cosa...).
2 comentaris:
jo sóc incapaç d'escriure i programar posts ....potser perquè no disposo de gaire temps ....
...el que té de bo això del blog és que s'adapta al ritme personal de cadascú...
Publica un comentari a l'entrada