dijous, 19 de novembre de 2015

Les paraules del futbol

Tornant al tema del futbol, a l’agraït i auxiliariat (?) tema del futbol, (no us preocupeu, que vaig dir que no en parlaria, i no en parlaré), la meva excusa per parlar de futbol és precisament aquesta: que parlar del temps i del futbol és la mena de cosa que sembla feta expressament per parlar-ne i entrar en comunicació, i no cal saber-ne absolutament res.

No s’ha de parlar del què no se sap, és a dir, que no haig de parlar de futbol si no sé res de futbol, encara que sigui parlar-ne només per trencar el gel, és a dir, per entrar en conversa.

I m’agradaria afegir una explicació; un detall que jo no havia tingut en compte: ja sabeu que jo no vaig bars, que és al blog on la faig petar. Si anés a un bar, i hi parlés de futbol, i hi digués el mateix que podria dir per escrit, això no tindria cap mena de transcendència, i ningú s’hi fixaria. En canvi, dient el mateix, si es fa per escrit amb una certa gràcia, sembla que es sigui qui sap què, sembla que allò dit es revesteixi d’una definitivitat que la paraula no escrita normalment no té. A través de la paraula escrita el missatge es magnifica, i sempre sembla molt més important del què és. (Passa molt al twitter, això!) És a dir, que si saps dir el què penses o el què diries en veu alta per escrit, sempre sembla que sàpigues més del què saps, encara que parlis d’un tema del què realment no saps res.

Al bar es notaria de seguida, que no en sé res, si pretengués parlar de futbol, i tampoc seria cap problema: per això existeix el futbol, per poder parlar-ne encara que no se’n sàpiga res.

Al blog, també es nota, i potser d’una manera més evident, però les voltes mateixes del llenguatge poden dissimular-ho com rera una boira. El fet que un text que diu alguna cosa estigui ben redactat fa com de pantalla, i val per fer oblidar si se’n sap o no se’n sap, del tema del què es parla, pel plaer mateix del text. El qui escriu pot saber-ne poc, però com a mínim que el text que ho testimoniï faci de bon llegir. Aquesta és la idea sempre que s’escriu: que el ben escrit que pugi estar faci oblidar altres mancances; t’emborratxes amb la musiqueta, i ja no saps ben bé ni el què dius.

Amb tot això només vull dir que no parlaré de futbol, però que si en parlés, (o el que ja he dit sobre el tema), no se n’hauria de fer cap mena de cas, encara que estigués ben redactat, ni ningú s’hauria de sentir aludit. La mateixa mena de transcendència que tindria al bar, vaja.

* * *

I ha sé que això és contradictori per a algú que vol que parlant de llibres se’l tingui en compte.

I, precisament perquè no podria parlar de llibres al bar, no parlaré de futbol al blog. Em sembla i de moment.

Ara, heu de reconèixer que el futbol és un gran tema per “entrar en comunicació”...

... sobretot si portes uns dies en els què t’has quedat sense paraules.