M’adono que
aquest desig d’escriure una “novel·la comercial” és una mica naïf, més quan se
sap com funcionen aquestes coses (cosa que jo sé només a través de xafarderies
llegides per internet o escoltades per la ràdio, no ho he viscut).
Pel què es veu, és
una pràctica habitual de la indústria del best-seller que les editorials
componguin novel·les que es pensen que seran molt vendibles a partir del magma
infumable que ha escrit una persona famosa o algun desconegut que vol ser
escriptor.
Les persones que
treballen a l’editorial, que hi entenen més que aquest escriptor, tallen per
aquí, poden per allà, sintetitzen més enllà, i surt una novel·la comercial i
fàcilment llegible, que la persona que ha proporcionat la matèria prima
s’enorgulleix de denominar “seva”, sobretot si la cosa resulta i la novel·la té
èxit.
Jo, això que
t’hagin de rescriure “lo teu” per fer-ho comercial ho trobo molt malament. Diu
que la darrera galerada és de l’escriptor, però... em sembla que això no es deu
complir pas gaire...
Jo no voldria que
em toquessin ni una coma. I, si no té èxit no té èxit, però l’escrit vull que
sigui meu. On aniríem a parar, sinó!
* * *
Ser un escriptor
“retocat” no és el què una somnia de petita quan fantasieja que serà
escriptora. Als escriptors bons no els han de retocar res. Jo vull ser una
escriptora d’aquesta mena. Ara, sóc conscient que s’ha de saber diferenciar
entre al indústria del best-seller (on hi intervé la feina ben digna de
moltes persones) i simplement els llibres d’un autor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada