divendres, 20 de novembre del 2015

La indústria de la novel·la comercial

M’adono que aquest desig d’escriure una “novel·la comercial” és una mica naïf, més quan se sap com funcionen aquestes coses (cosa que jo sé només a través de xafarderies llegides per internet o escoltades per la ràdio, no ho he viscut).

Pel què es veu, és una pràctica habitual de la indústria del best-seller que les editorials componguin novel·les que es pensen que seran molt vendibles a partir del magma infumable que ha escrit una persona famosa o algun desconegut que vol ser escriptor.

Les persones que treballen a l’editorial, que hi entenen més que aquest escriptor, tallen per aquí, poden per allà, sintetitzen més enllà, i surt una novel·la comercial i fàcilment llegible, que la persona que ha proporcionat la matèria prima s’enorgulleix de denominar “seva”, sobretot si la cosa resulta i la novel·la té èxit.

Jo, això que t’hagin de rescriure “lo teu” per fer-ho comercial ho trobo molt malament. Diu que la darrera galerada és de l’escriptor, però... em sembla que això no es deu complir pas gaire...

Jo no voldria que em toquessin ni una coma. I, si no té èxit no té èxit, però l’escrit vull que sigui meu. On aniríem a parar, sinó!

* * *


Ser un escriptor “retocat” no és el què una somnia de petita quan fantasieja que serà escriptora. Als escriptors bons no els han de retocar res. Jo vull ser una escriptora d’aquesta mena. Ara, sóc conscient que s’ha de saber diferenciar entre al indústria del best-seller (on hi intervé la feina ben digna de moltes persones) i simplement els llibres d’un autor.