dissabte, 7 de novembre de 2015

...

A part dels tastaolletes que estan provant una nova experiència..., a aquest cursets s’hi apunta gent que vol aprendre a escriure una novel·la comercial. (Cosa també ben legítima).

Però l’escriptura de novel·les comercials té poc a veure amb l’escriptura d’auto-realització, com a mínim en principi.

Si jo sabés com escriure una novel·la comercial... Encara hi remeno! M’hagués agradat aprendre'n en un d’aquests cursets. Hi vaig aprendre moltes coses, però això no. És a dir que estic una mica desencantada d’aquestes coses.

* * *

Personalment, però, crec que aquest cursets haurien de ser cursets de lectura i d’anàlisi de textos. És així com s’hauria de començar.

* * *

Jo em vaig apuntar a aquests cursos quan encara no existien els blogs. Però, des que tinc el blog, no m’he tornat a plantejar mai d’apuntar-me a cap altra vegada. Podent escriure un blog, en les condicions en què es poden fer els blogs en l’actualitat, jo no m’apuntaria a cap curset.

Crec que ara com ara qualsevol persona que tingui aspiracions “escripturaires” ha de passar pel repte del blog. Això va ser veritat sobretot entre el 2006 i el 2008, quan els blogs estaven de moda. Llavors no eres escriptor si no tenies blog!

Ara, hi ha qui diu que els blogs estan passats de moda, que, com les cartes de paper, és només un darrer reducte de romàntics que es neguen a avançar (cap a on?), però jo encara hi crec, i molt. Sobretot en el meu, modesta com sóc!

Escriure i publicar un post al dia és un repte i una “mili”. Ho recomano molt si “ens va” l’escriptura, si pensem que l’escriptura mola. Ara, si el què es vol són coses més palpables, com conèixer gent del “mundillo”, fer amistats no virtuals o simplement sortir una mica de casa, doncs potser sí que seria qüestió d’apuntar-se a un curs... Un curs d’aquests pot resultar molt divertit i enriquidor a nivell personal, malgrat tot. Un curs a distancia és una cosa molt més sosa, però es va més al gra analitzant els textos. Ara, on hi hagi la possibilitat d’un blog, cap curset hi té res a fer. És ben bé que, en mi, amb això del blog, s’han trobat la gana i les ganes de menjar, que diuen en castellà. Com si en Carpanta hagués trobat un pollastre a l’ast, vaja.

(pàgina 3 de 3)


1 comentari:

pons007 ha dit...

ok! Ha quedat contestada la pregunta que feia dos posts abans