No us ha passat
mai? Aquell llibre que no és una novel·la, que està escrit per un autor
mediàtic, -que no és un clàssic, precisament-, que compreu per a una altra
persona, amb aquells aires de mirar-lo per sobre l’espatlla (el llibre, no la persona), pensant “això?
Bufff..”
i l’acabeu llegint, i us acaba agradant, i l’acabeu plagiant... (buenu, plagiant, agafant manllevada alguna
frase, vull dir... integrant aquella frase en el text com si fos vostra...)
És ben bé, que ja
ho diuen que no hi ha llibre tant dolent del que no se’n pugui treure alguna
cosa...
2 comentaris:
Estàs pensant en un llibre en concret, oi? quin? quin?
no ho diguis a ningú: un d'en Leopoldo Abadía (sic). Fins i tot em va arribar a caure molt bé, aquest home, i no m'ho pensava gens...
Publica un comentari a l'entrada