dissabte, 12 de setembre de 2015

Teories de mestressa de casa

En cap cas en fa por la feina... amb bona voluntat tot allò que s’ha de fer s’acaba fent... encara que sigui a poc a poc, però s’acaba fent...

Però al meu ritme...

No suporto les presses ni les exigències... ja sé que hi ha gent que són addictes a l’adrenalina de l’estrès, addictes a la pressió a la seva feina, -i n'hi ha que pateixen aquest estrès a las seva feina sense tenir-ne cap ganes-, però aquest no seria pas el meu cas, em sembla... ni en l’aspecte de les tasques de la llar ni en l’escriptura...


Jo valoro molt la calma i la tranquil·litat, l’organitzar-se, el concentrar-se, les llistes del què s’ha de fer i l’anar-ho fent a poc a poc... Sense presses però sense pausa... I tot -tota la feina- s'acaba fent.