dimarts, 8 de setembre de 2015

...

(això, aquest comentari desafortunat, m’ha passat perquè visc massa tancada en mi mateixa, visc massa tancada en el meu món propi... de vegades –moltes vegades- no veig res més enllà de l’escriptura... per mi és més real un recurs poètic que gent real patint en algun lloc molt llunyà... encara que em preocupi i no m’agradi que la gent pateixi, jo continuo escrivint les meves coses... i escric i em reconec culpable de desitjar continuar escrivint les meves coses més que de desitjar qualsevol altra cosa... més que de desitjar fer coses reals al món real que poguessin ajudar... és molt fàcil parlar i omplir-se la boca amb el desig de pau al món... però el món real és una altra cosa... i no és tan fàcil... i viure tancada en mi mateixa m'és molt més fàcil... )

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

en cap cas et sentis malament ni culpable per actuar o ser com ets i actues Clarissa ....hi ha gent que necessita mirar i viure per dins i des dins i ja està , pensa que si potser molta gent, moltes persones en el món es preocupessin de veritat per conèixer-se o per escriure i per llegir , segurament no els hi quedarien ganes ni desitjos de fer guerres ni mal perquè estarien ocupats en afers literaris i poètics ....

Clarissa ha dit...

ets molt amable, Elvira! gràcies!