dissabte, 5 de setembre de 2015

La simpatia de les llibretes

Avui em mirava les llibretes en les que tinc escrits, a mà, el que en el blog jo anomeno els “papers dels 2004”.

He pensat en quan vaig anar a la papereria a comprar-les. En volia deu i me’n vaig endur deu: deu llibretes de paper blanc arrebossant de ganes de ser omplertes.

El botiguer gairebé no me les va voler vendre, semblava enfadat, semblava com si es pensés que jo mai les faria servir, i semblava que li semblava un malbaratament que me les endugués, un engany. I tantes!

Són les llibretes amb les escubertes més lletges que hagi vist mai a la vida en una llibreta, són més lletges i passades de moda que les tripes d’un cotxe vell, però el paper és de molt bona qualitat, i s’ha conservat amb el què hi ha escrit fins ara.

Sempre que me les miro, lletges, però plenes de línies com una sitja plena de gra, penso en aquell dia en què les vaig anar a comprar i el botiguer aquell va menysprear la meva capacitat per omplir-les.